«La física de los superhéroes», de James Kakalios

La física de los superhéroes
James Kakalios
Robin Book, col·lecció: «Ma non troppo», Barcelona, 2006. 366 pàgines.

Feia temps que no gaudia tant llegint un llibre de divulgació científica. El llibre en qüestió és La física de los superhéroes de James Kakalios, i a pesar del cognom de l’autor, el llibre ni és embolicador ni té res d’immundícia. Tot al contrari. Es tracta d’un llibre meravellós, àgil, amè, molt divertit, agradable de llegir i amb el qual el lector aprèn moltes coses sobre física quasi sense adonar-se’n. Ja la portada del llibre és suggeridora i divertida, amb colors atractius i un graciós superhome de Vitruvi, que representa bé el que trobarem en l’interior. La premissa de què parteix el llibre és molt imaginativa: utilitzar els còmics de superherois per a ensenyar física, especialment en aquelles (rares) ocasions en què els còmics de superherois han estat científicament correctes. El llibre és compost per diversos capítols, cada un dels quals pot llegir-se quasi de manera independent, en què es tracten diferents temes de física: la conservació de l’energia, les lleis de Newton, relativitat, física atòmica, quàntica, electrodinàmica… En cada ocasió es tria una escena d’un còmic de superherois per a il·lustrar el tema. Cada capítol és dividit en dos meitats: una primera, molt amena, en què aprendrem molt sobre còmics. D’aquesta part fruiran especialment els amants del còmic, perquè es descriuen un fum d’anècdotes i històries sobre els seus superherois favorits. Per exemple, sabia que el Superman original no tenia capacitat de volar ni de veure amb raigs X? Sap per quin motiu Stan Lee va començar la seua carrera en el món dels còmics? I una segona part en què s’explica la física que hi ha darrere de l’escena triada. Per exemple, el superheroi The Flash, capaç de córrer quasi a la velocitat de la llum, serveix per a il·lustrar la conservació de l’energia. Quanta energia consumeix The Flash quan es trasllada? Per tant, cada quant haurà d’anar a menjar? Deixarà solcs en el sòl? Aquesta segona part de vegades és una mica dura, perquè l’autor no té inconvenient de tirar mà d’equacions si ho considera necessari. En resum, qualsevol amant de la divulgació científica o dels còmics fruiran molt d’aquest llibre, i hi trobaran un lloc comú on aplegar-se. Així mateix els professors el trobaran molt útil com a material de suport per a la classe de física. Una superjoia.

© Mètode 2007 - 52. Endèmics - Hivern 2006/07
POST TAGS:
Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.