«La historia de las cosas», d’Annie Leonard

105-71

La historia de las cosas
Annie Leonard
Traducció de Lilia Mosconi
Fondo de Cultura Económica de España. Madrid, 2010. 390 pàgines.

Crec que dec ser dels pocs que han llegit aquest llibre abans d’haver vist el vídeo del qual naix: The Story of Stuff. En ambdós casos la història és la mateixa: se’ns mostra l’inquietant cicle vital de les coses que tots els dies emprem sense fer la més mínima reflexió per saber d’on vénen i on aniran: electrodomèstics, cosmètics, envasos de tot tipus, telèfons, etc.

L’autora, amb una dilatada expe-riència en temes ambientals, de sostenibilitat i d’equitat social, ens enumera la problemàtica ambiental lligada a l’actual societat i al seu sistema de consum basat en el conegut sistema d’usar i llançar. Des de l’extracció de les primeres matèries necessàries i passant pels processos de producció, distribució, consum i rebuig, descriu multitud de casos i exemples de la incoherència que implica aquest sistema, encara que també introdueix diverses situacions en què les coses van canviant a poc a poc i representen una manera diferent d’actuar, més sostenible, més humana.

Aspectes com la destrucció d’ecosistemes, la sobreexplotació de recursos, l’extinció d’espècies i la reducció de la biodiversitat, la contaminació de tota mena, la desigualtat i la injustícia socials, les alteracions de la salut, la generació de residus, l’aparició de conflictes armats, el canvi climàtic o fins i tot la corrupció, es veu al text que estan profundament interrelacionats, i que la solució no pot ser particular, sinó que ha de tenir caràcter global.

Finalment, tracta la necessitat d’actuar ja per començar a canviar aquesta situació, amb accions individuals, però principalment ens encoratja a fer-ho de manera conjunta, unint forces per tractar d’assolir resultats més ambiciosos i donant també la seua part de responsabilitat (gran, molt gran) a empreses i governs.

No és aquest llibre la típica guia, que en els darrers anys han proliferat d’una manera gairebé massiva, en què se’ns enumeren ordenadament un bon grapat d’accions que podem fer a les nostres llars o a la nostra vida quotidiana per ser més respectuosos amb el medi ambient i la nostra salut, sinó que va molt més enllà, tracta d’obrir una visió més global del que representa la nostra manera de viure per al planeta, per a nosaltres mateixos i per a la resta de la humanitat i a partir d’ací generar respostes col·lectives tendents a millorar, a canviar el sistema i fer-lo, bàsicament, més respectuós i més just amb tot i tots.

Tot açò no ho planteja l’autora amb l’esperança que ho acceptem com un simple dogma de fe, sinó que els seus comentaris i reflexions van acompanyats amb més de 750 dades i referències bibliogràfiques documentades, això sí, referides majoritàriament a casos del seu país natal, els EUA.

Aquest llibre vol ser un revulsiu que ens obligue a replantejar el sistema establert en què vivim i que, com cada vegada és més palès, no és sostenible. Llegiu-lo i observeu el vídeo en què es basa, però feu-ho amb una idea –encara que ens ho diu d’una manera amable– clara i rotunda: hem de canviar la nostra manera de viure, ho hem de fer entre tots i hem de començar ja.

© Mètode 2011 - 71. La cara del dolor - Número 71. Tardor 2011
Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana.