‘La historia natural de Selborne’, de Gilbert White

102laguna-88

De vegades la ciència té un deute difícil de pagar amb algunes obres pioneres que passaren desapercebudes, tot i la seua clara influència en l’avenç del coneixement. Aquest és sens dubte el cas de The natural history and antiquities of Selborne, in the county of Southampton: with engravings, and an appendix, editada pel naturalista i reverend anglicà Gilbert White (1702-1793), que ara rebem traduïda per primera vegada al castellà, de la mà d’Ismael Revilla. Es tracta d’un text que ha vist ja almenys deu edicions posteriors entre 1802 i 1994 en llengua anglesa, cosa que certifica l’interès que el seu contingut ha despertat entre els naturalistes britànics.

Gilbert White va viure gran part de la seua vida a la vila de Selborne, a uns 75 km de l’actual centre de Londres, on va compatibilitzar els seus deures religiosos amb una notable curiositat pel coneixement del medi natural, i particularment per l’ornitologia. Un dels seus germans, l’editor d’obres naturalistes Benjamin White, va publicar el llibre a les acaballes de 1789. La historia natural de Selborne recull 99 cartes enviades per White a dos dels més destacats naturalistes britànics de l’època: Thomas Pennant (1726-1798), autor de la coneguda British Zoology editada entre 1761 i 1766, i Daines Barrington (1727-1800), qui va dissenyar i editar el celebrat Naturalist’s Calendar o Naturalist’s Journal (1767). Amb un ric llenguatge i estil literari senzill, que podem considerar precursor del naturalisme costumista anglès dels segles xix i xx, White detalla les seues observacions sobre la natura, i particularment sobre la fauna de Selborne, combinades amb d’altres fetes en diversos llocs del sud d’Anglaterra. Les cartes a Pennant i Barrington donen referències de les seues troballes, aportant fins i tot sospites de noves espècies que serien descrites després per experts en la taxonomia zoològica. A mesura que vaja llegint el llibre, el lector sentirà sens dubte la immersió en un temps en què encara estaven per descriure part dels vertebrats europeus, i en què la ciència mantenia teories ancorades en èpoques antigues, sovint basades en la imaginació popular; així, bona part de les cartes de White incideixen en la migració de les aus i particularment de les hirundines –oronetes i aus de morfologia similar–, que al parer de l’autor travessaven cada any d’anada i tornada el canal de la Mànega, mentre els zoòlegs britànics pensaven que passaven l’hivern dormint per sota dels llacs o a les escletxes dels penya-segats marins.

Cal felicitar l’excel·lent treball introductori i de traducció fet per Ismael Revilla, combinat amb nombroses i riques anotacions, abundant en dades biogràfiques dels naturalistes i obres indicades per White, en la descripció dels llocs, i en les cites que l’autor feia dels clàssics llatins i grecs. També cal destacar les il·lustracions triades, extretes majoritàriament de les diferents edicions de l’obra de White, i estratègicament situades per tal de donar vida a comentaris concrets en cada capítol de l’obra. Aquesta notable iniciativa ens anima a esperar noves obres futures de la sèrie i editorial, així com de l’autor de la traducció i comentaris del llibre.

Emili Laguna. Servei de Vida Silvestre-CIEF, Generalitat Valenciana.
© Mètode 88, Hivern 2015/16.

© Mètode 2016 - 88. Comunicar la salut - Hivern 2015/16
Doctor en Ciències Biològiques. Cap de secció del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana.