Què tenen en comú un naturalista i un matemàtic? Amb evident intenció de respondre, Daniel Kehlmann proposa diverses lectures, algunes profundes, altres no tant, que reverberen al voltant de la convergència vital de dos grans actors de la ciència alemanya del segle xix, Carl Friedrich Gauss i Alexander von Humboldt. La passió per la geometria entesa en el seu sentit etimològic de mesurament de la terra i en el seu sentit matemàtic més ampli i abstracte constitueixen les metàfores que assenten, sobre plans existencials netament distints, el fil argumental d’aquesta novel·la. Una passió que consumeix els nostres dos herois, que van mostrant una faceta humana que també els uneix, la falta d’habilitat per a les relacions personals, alhora que una necessitat vital pel coneixement científic. Gauss, des de les pautes i patrons i von Humboldt, des de la vastitud de l’horitzó.
La gran quantitat d’elements científics que Kehlmann descriu, llançant-los quasi amb insolència, ens fa a vegades oblidar la vertadera essència d’aquest llibre. I és que El mesurament del món és abans que res una novel·la de viatges i com a tal cal llegir-la. En ella es tanquen el retrat fictici de dos éssers superlatius, de les seues ambicions i dels seus èxits, de les seues fòbies i de les seues passions, dels seus amors i els seus desamors.
I, és clar, dues maneres radicalment diferents d’entendre la ciència.
L’explorador i el contemplador, dos exemples clàssics d’accés al coneixement del món que convergeixen en un incert punt de fuga, on l’horitzó geogràfic de Von Humboldt es converteix en línia geomètrica i on la lògica del pensament de Gauss es fon amb la pròpia realitat de la naturalesa, transcendint-la fins a fer-la encara més real que ella. Kehlmann entrellaça amb mestratge el viatge interior del matemàtic amb l’exploració cap a terres exòtiques del naturalista. Dos personatges, dos viatges, on el relat històric es mescla amb la descripció romàntica, l’amor per la ciència i escenaris com la salvatge Amèrica de l’Amazones i l’Orinoco o la mateixa Espanya, sempre exòtica per a la sensibilitat alemanya.
Es tracta d’una lectura molt amena, ràpida i de gran gaudi. Els capítols van alternant entre un personatge i l’altre, la qual cosa permet una entretinguda mirada a la fogositat i apassionament del Von Humboldt explorador i del Gauss preclar, dotat d’una intel·ligència total, atrapat en el seu temps en una Alemanya amb característiques de finals del segle xviii i principis del xix que comença a crear la seua identitat com a nació dins del tempestuós període de l’Europa de Napoleó i les seues guer res. Temps en què sobreviure era privilegi d’uns pocs i on la ciència era heroisme pur, només a l’abast dels millors.
En definitiva, es tracta d’un llibre ple de vitalitat, que mescla una informació molt nodrida amb situacions novel·lades molt entretingudes, que ens acosta el cor i la personalitat de dos pilars de la ciència moderna. Si a un, Von Humboldt, se’l considera pare de la geografia física i a l’altre, Gauss, pare de les matemàtiques modernes, tenim, sens dubte, en la figura d’aquests personatges, l’excusa necessària i suficient per a obrir les pàgines d’aquest llibre i deixar-nos portar per les meravelles que ens ofereix en la increïble aventura de la ciència.
