La mente moral. Cómo la naturaleza ha desarrollado nuestro sentido del bien y del mal.
Marc D. Hauser
Traducció de Miguel Candel. Paidós Ibérica. Barcelona, 2008. 576 pàgines.
Marc Hauser és professor de la Universitat de Harvard, catedràtic de Psicologia, de Biologia evolutiva i organísmica i d’Antropologia biològica. Fa més de vint anys que investiga diferents aspectes de la cognició animal, com l’evolució de la multitud, la cooperació, la comunicació, el llenguatge i la moralitat. Amb la finalitat última de comprendre el disseny de la ment humana, ha realitzat estudis en humans (nens i adults), primats no humans i ocells. Les seues investigacions han significat importants aportacions a la comprensió dels processos cognitius des d’un enfocament evolutiu. La mente moral és el seu tercer llibre de divulgació i el segon publicat en castellà (el primer va ser Mentes salvajes: ¿Qué piensan los animales).
El plantejament del llibre és simple i alhora revolucionari: la nostra moral, la capacitat per decidir el que està bé o malament, és una capacitat innata (no apresa) que resideix en el nostre «òrgan moral», una sèrie de connexions neuronals del nostre cervell. Hauser proposa que, de manera semblant al que al seu dia va formular Noam Chomsky per al llenguatge, hi ha una «gramàtica moral universal» inconscient i automàtica que sorgeix de manera natural en els nens i que pot coincidir o no amb les normes morals establertes culturalment. Aquest enfocament nou ha donat un impuls sense precedents als estudis sobre la moral humana, la seua evolució i les seues bases neurobiològiques. El llibre és una recopilació d’aquestes investigacions, moltes de les quals realitzades amb la participació del mateix autor, qui, per tant, disposa d’informació de primeríssima mà.
El llibre desenvolupa l’analogia entre la gramàtica moral i la gramàtica lingüística, que, com l’autor reconeix, ja va proposar el filòsof John Rawls i el mateix Chomsky. A més, discuteix distints models filosòfics sobre la manera com s’originen els juís morals, basats en la combinació de dos ingredients fonamentals: la raó i l’emoció. Les accions immorals ens produeixen repugnància. Són els juís morals producte d’aquesta resposta emocional negativa o són les emocions una conseqüència del juí moral? A aquests dos ingredients l’autor incorpora l’anàlisi computacional de les causes (motivació, intencionalitat) i conseqüències (buscades, previstes, imprevistes) de cada acció.
«El plantejament del llibre és simple i alhora revolucionari: la nostra moral és una capacitat innata que resideix en el nostre “òrgan moral”»
Per investigar la lògica universal de la moralitat, Hauser defensa la utilització de dissenys experimentals basats en el registre de les respostes davant de distints dilemes morals, per exemple: és moralment lícit accionar una palanca per desviar un tramvia cap a una via secundària, on atropellarà una persona, per salvar cinc persones? O és moralment lícit empentar una persona obesa a la via per aturar el tramvia i evitar que muiren cinc persones? La majoria de la gent contesta «sí» a la primera pregunta i «no» a la segona. Aquestes preguntes són dilemes clàssics utilitzats pels filòsofs en els estudis d’ètica, la novetat de la proposta de l’autor és l’aplicació que en fa per testar prediccions derivades dels enfocaments de la psicologia evolucionista. Si els juís morals han estat modelats per la selecció natural, hauríem de trobar respostes semblants en distintes cultures i respostes que afavoreixen la pròpia supervivència i reproducció, és a dir, tenen un valor adaptatiu (per exemple, hauríem de salvar els parents abans que no els no parents, i els pares haurien de salvar els fills abans que els fills salven els pares). Curiosament, encara que el subtítol suggereix un enfocament adaptacionista del llibre, aquest no dedica ni un sol capítol (només algunes pinzellades) a revisar les distintes hipòtesis sobre la manera com ha pogut evolucionar la moralitat i quina és la seua funció o valor adaptatiu.
Hauser afirma que només les dades científiques poden determinar quin és el model correcte de juí moral. En el llibre intentarà demostrar aquesta afirmació i anirà desgranant estudis procedents de disciplines tan diverses com la biologia evolutiva, l’etologia, la psicologia del desenvolupament, la psicologia social, la psicologia cognitiva, l’antropologia, la neurobiologia, la filosofia o l’economia. Hauser mostra un domini envejable d’aquestes disciplines. No obstant això, el llibre a vegades falla a l’hora de relacionar els resultats obtinguts en els distints estudis per integrar-los en el marc teòric comú i també quan vol explicar quina rellevància tenen en relació amb els models proposats.
El llibre és una magnífica revisió de la psicologia de la moralitat, però, com el mateix autor reconeix en el pròleg, la ciència de la moral avança a un ritme vertiginós, per la qual cosa la informació actualitzada el 2006 (data de publicació de la versió original) actualment està una mica desfasada. Tot i això, el llibre és de lectura obligada per a aquell que desitge conèixer les aportacions de la biologia a la comprensió de la nostra moralitat.
