Elisabeth Blackburn
Traducció de Laia Font i Mateu. Edicions 62. Barcelona, 2017. 400 pàgines.
L’envelliment és un procés que ens acompanya al llarg de la nostra vida i denota el pas d’aquesta. Des de sempre, la vellesa ha estat un fet molt present en totes les civilitzacions, que han buscat trobar les claus per curar les malalties i allargar la vida. Per exemple, en la mitologia grega apareix la figura d’Hebe, la deessa de la joventut, que s’encarregava de servir el nèctar que feia immortals els déus grecs. Trobar aquest «elixir de la vida» era l’objectiu dels alquimistes a l’edat mitjana, i és ara el dels científics que cada vegada aprofundeixen més en el camp de l’envelliment, en els mecanismes genètics i moleculars que desencadenen aquest procés irremeiable en la vida de tota persona.
Però, no obstant això, és evident que no tots envellim al mateix ritme. Tots coneixem algú que sembla més gran en aparença física que l’edat biològica que realment té. Llavors, ens preguntem, per què a cadascú li apareixen els cabells blancs a una edat distinta? Què fa que hi haja gent amb la pell molt arrugada i que altres conserven un cutis ferm fins a ben grans? En definitiva, què porta al fet que algunes persones envellisquen més ràpidament que altres? Aquestes preguntes ens les resolen Elizabeth Blackburn i Elissa Epel en el seu llibre La solució telòmer, on expliquen els canvis que ocorren a escala cel·lular, concretament l’acurtament dels telòmers, que és una de les causes principals que expliquen per què ens fem vells. Els telòmers són els extrems finals dels cromosomes que protegeixen la informació d’aquests, sacrificant la seua llargada, per tal que no es perden res important. Com molt bé exemplifiquen en el seu llibre, les autores diuen que els telòmers són com les anelles protectores dels extrems finals dels cordons de les sabates que eviten que aquests s’esfilagarsen.
Aquest llibre és una conjunció perfecta entre psicologia i medicina, i no és estrany que es combinen aquestes dues disciplines veient la trajectòria de les autores. L’Elizabeth Blackburn va rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 2009 per descobrir quin era el paper dels telòmers i les telomerases en el procés d’envelliment. Elissa Epel és una gran psicòloga que ha estudiat com els nostres hàbits i l’estrès afecten l’envelliment i, a més, actualment és directora del Centre d’Envelliment, Metabolisme i Emocions de la Universitat de Califòrnia.
Encara que es tracta d’un llibre divulgatiu, s’ha d’estar mínimament familiaritzat amb la bioquímica i biologia cel·lular per tal d’aconseguir una comprensió completa. Consta de quatre parts, que gradualment van canviant des d’un enfocament més biològic fins a una visió més pròpia de la psicologia. El llibre interacciona amb el lector mitjançant diverses enquestes i al final de cada capítol es troba el que elles anomenen «laboratoris de renovació», on donen consells per canviar i afrontar situacions quotidianes i així aconseguir millorar la nostra salut telomèrica. En definitiva, les autores afirmen que fer-se vell és un procés vital que no està completament determinat i donen les pautes que cal seguir per a envellir millor. Si més no, tot i que amb aquests consells tal vegada no podrem prolongar la nostra joventut, serà possible viure d’una manera més relaxada.
