«La Tierra en un guijarro», de Jan Zalasiewicz

De l'àtom al cudol: un passeig per la geologia del planeta

portada la tierra en un guijarro


La Tierra en un guijarro 
Viaje al pasado remoto de nuestro planeta
Jan Zalasiewicz
Traducció de Luis Eguiluz Alarcón.
Libros del Jata. Bilbao, 2019. 245 pàgines.

L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques. A l’exemple d’aquella obra i d’altres de l’agronomista i millorador vegetal Nikolai Vavílov, el dendròleg Francis Hallé i l’ornitòleg Tim Birkhead, cal afegir ara La Tierra en un guijarro, obra del geòleg britànic Jan Zalasiewicz. Nascut a Manchester en 1954, Zalasiewicz és professor de geologia a la Universitat de Leicester, i és conegut sobretot en els ambients científics per ser un dels principals impulsors de l’ús del terme antropocè, inicialment proposat per Paul Crutzen cap a l’any 2000.

Resulta difícil imaginar que, d’un cudol que hem agafat a la vora d’una platja o d’un riu, puguem escriure més que unes poques línies; en realitat, però, és molta la informació que podria donar-nos. Només amb aquest cudol a la mà, Zalasiewicz ens dibuixa un viatge meravellós que recorre tota la història de l’univers i del nostre planeta, des del big-bang fins a l’actualitat. Llevat dels curts capítols inicials –agraïments, índex, peus de les figures, i pròleg– i els que tanquen l’obra –lectures complementàries, bibliografia, índex analític i un breu glossari–, el llibre es compon de tretze capítols que tracen un recorregut històric des de l’inici de l’univers fins al futur d’aquest cudol, agafat per Zalasiewicz en algun punt de Gal·les, un dels territoris actuals amb estrats geològics més antics, i a la vegada objecte de molts dels treballs de la seua recerca científica com a geòleg. El lector deu estar sens dubte sorprès en conèixer que el cudol pot contenir no només els components que podríem imaginar trobar a partir de l’anàlisi mineralògica o paleontològica; baixant al nivell dels elements químics i els àtoms, l’autor ens ensenya que també pot incloure parts provinents de l’espai exterior, en alguns casos heretades dels primers moments de la formació de l’univers, molt abans que aparegueren la Terra o el Sol.

Zalasiewicz esbrina el llarg procés de formació del cudol mitjançant la deposició de sediments de l’antic continent d’Avalònia cap al Silúric i la seua transformació posterior en roques, i ho fa explicant cadascun dels components, des de les partícules més menudes. Allò el duu a parlar, primer, de la formació de l’univers i del nostre planeta, exposant amb detall les forces que han donat lloc a la creació dels minerals tal com avui els coneixem. El fil conductor de la narrativa és el treball minuciós del geòleg, mitjançant el qual l’autor dona a conèixer les tècniques que s’utilitzen per conèixer la composició química i mineralògica del cudol i analitzar l’origen de cada component, elements que sovint han migrat des de punts de l’altre extrem del planeta o bé del seu interior, movent-se des del nucli fins a la superfície. Paral·lelament, i a partir de l’aparició de la vida, aquest fil conductor abasta també els fòssils, representats en el cudol per parts d’antics éssers vius o per d’altres de sencers però microscòpics.

«Només amb un cudol a la mà, Zalasiewicz dibuixa un viatge meravellós que recorre tota la història de l’univers i del nostre planeta, des del big bang fins a l’actualitat»

Al llarg dels diferents capítols, l’autor explica amb detall aquesta tasca del geòleg –de vegades amb entusiasme o, si escau, amb criticisme–; descriu les tècniques i ferramentes que utilitza i assenyala les limitacions que encara té la ciència a l’hora de plantejar i testar hipòtesis sobre esdeveniments de fa milions d’anys. Així, el lector acaba posant-se instintivament en la pell del geòleg narrador i es converteix en una mena d’investigador forense, que busca en cada part del cudol la màxima informació que puga aportar-li sobre el passat del planeta, els llocs on va formar-se, els processos que hi van contribuir i la vida al seu voltant al llarg de la història geològica. En l’últim capítol, dedicat al futur del cudol, Zalasiewicz ens explica que l’erosió marina o fluvial acabarà dissolent-lo, tot complint un procés parcialment invers al de la formació, on els seus components, reunits en forma de roca durant una part de la història del planeta, passen ara a separar-se i tornen a un estat paregut a l’original.

Per a llegir el llibre amb comoditat cal tenir sense dubte un coneixement bàsic sobre ciències com ara la química, la física, l’astronomia, la biologia, la paleontologia o, per descomptat, la geologia. Però el text podria ser perfectament entès per estudiants de ciències a les acaballes de l’ensenyament secundari o al començament dels estudis universitaris, i, és clar, pels amants de la literatura científica. Tenint aquesta base de coneixement, la lectura del llibre es fa amena, i part d’aquest mèrit cal atribuir-lo al traductor, Luis Eguiluz, catedràtic del Departament de Geodinàmica a la Universitat del País Basc, que ha sabut navegar amb mestressa a través d’un llenguatge especialitzat, sense fer pràcticament ús de notes a peu de pàgina. També ajuden al caire divulgatiu i formatiu del llibre les il·lustracions, extretes de l’obra original, potser poques però ben explicatives. A la vegada, cal fer palès l’encert de l’editor en la part física del llibre –dimensions, enquadernació, tipus de paper, etc. –, enfocada a fer una obra amable per a la lectura, de la qual sense dubte podran gaudir els lectors, i que pot fer-se servir com una excel·lent eina formativa per al coneixement i divulgació de la geologia.

© Mètode 2020 - 105. Estàndards - Volum 2 (2020)
Servei de Vida Silvestre - CIEF, Generalitat Valenciana.