«La vaca esfèrica. Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé», de Claudi Mans

La vaca esfèrica.
Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé
Claudi Mans
Rubes editorial. Barcelona, 2008. 256 pàgines.

Enderrocs de tòpics científics

«T’explicaré la meua vida, no perquè sigui especialment interessant, sinó perquè explicant els meus conceptes erronis i la reflexió que m’ha portat a corregir-ne el sentit, potser tu mateix pots fer la teua, autoexplicar-te els teus conceptes amb el teu llenguatge, la qual cosa vol dir entendre.» Aquesta és la meta de La vaca esfèrica, l’última proposta divulgativa del catedràtic emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona Claudi Mans. L’autor de La truita cremada, amb bon humor i ironia, fa un itinerari del que anomena enderrocs –o deconstruccions– de tòpics científics amb un llenguatge que vol ser planer, fruit del compromís entre la precisió i la legibilitat.

Claudi Mans evita el text magistral i opta per un diàleg intuïtiu i àgil amb un lector imaginari. I alhora que desperta inquietuds, respon dubtes. No és un llibre convencional, per tant, la lectura també pot ser versàtil, això sí, requereix dels cinc sentits, almenys, per als neòfits. De fet, La vaca esfèrica tampoc no aspira a desvelar grans descobertes científiques, tan sols (i no és poc), convida, amablement, a consolidar el llenguatge, a refermar-se en la ciència o a reprendre reflexions oblidades. I, «si pot ser, de forma divertida» La infinita curiositat, la voluntat de recerca del rigor màxim i un vast coneixement, fan d’aquesta obra un enriquidor passeig per diverses disciplines. Claudi Mans comença amb una reflexió sobre els models i la metodologia científica i ho fa amb exemples de la seua collita. La conversa continua desglossant les mesures, els senyals i les imatges i, per tal d’abordar el concepte de composició, l’expert exposa com va nàixer la seua vocació per la química o explica records entranyables: «Cuando el oso toca el pito el mico pega al pato», frase cabalística que resumia una de les regles de la nomenclatura química en castellà. No dubta a argumentar: «Les molècules ja no són el que eren», i agafa el paradigma d’una molècula d’aigua.

Per a fer comprendre l’estructura de les emulsions, Mans presenta analogies amb situacions socials. Una de les il·lustracions són els grumolls de trànsit en una autopista on hi ha una barreja homogènia de turismes i camions. A poc a poc, passa a haver-hi una filera de camions cada vegada més llarga i difícil d’avançar. «Com una emulsió, les dues fases (camions-turismes) es van separant espontàniament…»

La vaca esfèrica aborda qüestions d’elevat interès social, com ara les energies renovables, la meteorologia o l’alimentació equilibrada, i de lleis que resulten tan quotidianes com la de Murphy. Mans conclou amb una confessió: «Sóc diabètic.» I, mentre assumeix la malaltia, aclareix tòpics relatius a la diabetis. No deixa de costat el seu esperit didàctic i proposa un examen final. Això sí, dóna totes les solucions.