«L’Alcúdia: paratge natural de la Ribera del Magre», de Vicente Boix i Ximo Martínez

21-60

L’Alcúdia: Paratge natural de la Ribera del Magre. Vicente Boix Martínez i Ximo Martínez Ortiz. Ajuntament de l’Alcúdia. L’Alcúdia, 2007. 150 pàgines.

Quasi ningú té el privilegi de viure i sentir-se a prop d’un paratge natural humit com és la ribera del riu Magre, ni tampoc la sensibilitat i la capacitat de descriure’l i de fotografiar-lo amb detall i bon gust. Dos alcudians, Ximo Martínez i Vicent Boix, autors de L’Alcúdia: Paratge natural de la ribera del Magre, ens conviden per mitjà d’aquesta publicació a gaudir del riu i de tota la seua bellesa i riquesa natural. Per a ells el riu és font de vida i de recursos directes, d’aquells que caben en una mà. Tots dos són persones dinàmiques i altruistes organitzadors frenètics d’excursions i conferències amb l’únic preu d’avançar cap a l’objectiu de divulgar i transmetre una gran riquesa d’experiències humanes i naturals. Ens ofereixen un recorregut per les riberes del riu Magre, al seu pas pel terme alcudià, i ens aporten una acurada descripció de la fauna i de la flora. I és que a l’Alcúdia l’Ajuntament i el Ministeri de Medi Ambient han dut a terme una millora ambiental i paisatgística de les riberes del riu. Les riberes fluvials constitueixen un dels hàbitats més amenaçats d’Europa, aquesta actuació hauria de servir d’exemple a altres municipis, i contribuir a establir l’anomenat corredor ecològic.

Tot comença al punt conegut com a «junta dels rius», on el riu Bunyol desemboca al riu Magre. El Magre s’obre pas sinuosament i tranquil·lament per les serralades del sector ibèric, que en deixar el Marquesat, troba les poblacions de Carlet i l’Alcúdia, on les fortes precipitacions provoquen les avingudes que amb el temps han originat les planures del voltant transformades en horta i fruiters. El riu Magre és l’afluent més llarg i de major conca del Xúquer i el més important de la comarca. Al recorregut es barregen la flora riberenca i la fauna associada i així també transcorren les seues descripcions al llibre.

«Vivim d’esquena al riu, encara que el riu ens dóna i no ens demana»

El bosc ripari hi queda ben representat; hi trobarem salzedes, omedes, alberedes i xopades. En aigües tranquil·les i de poca fondària, els canyissars, bogars i mansegars; i als fangars de vora riu, els entapissats de vegetació herbàcia. Moltes zones riberenques constitueixen un element fonamental per a certes aus migratòries, en forma de dormidors o com a refugis d’hivern, per a les aus aquàtiques i per a multitud d’ocells insectívors procedents de terres fredes del centre i nord d’Europa. També constitueixen un hàbitat preferencial per a certes espècies de mamífers, amfibis, i insectes. Als tolls d’aigua viuen els peixos, com la tenca, la carpa i els més menuts alburns. Especialment vistoses són les aus, com l’agró blau, els cabussons, els collverds, el rossinyol, el gomet, els blauets, etc., i entre els insectes, les libèl·lules i les papallones. Qualsevol indret recuperat com és la imatge del riu Magre al seu pas per l’Alcúdia convida a somiar; així, sempre que veig un riu amb trams amples i d’altres de més estrets amb vegetació als alterons, sinuós i paisatgísticament canviant, em faria invisible per poder recórrer-lo a peu, nadant, volant i gaudir-ne sense molestar la resta d’éssers vius.

Els autors, ajudats per converses amb persones d’edat avançada, ens recorden que «vivim d’esquena al riu, encara que el riu ens dóna i no ens demana». Així doncs, al llibre apa-reixen excel·lents receptes culinàries (sorprenent la barreja de cranc amb bova), i remeis casolans, una mena de costumari botànic molt d’agrair.

Finalment el llibre ens recorda les amenaces que pateix el riu, entre d’altres, abocadors i deixalles, i ens aporta recomanacions a favor de l’educació ambiental, eina indispensable per a sensibilitzar les generacions futures sobre els valors culturals, històrics i paisatgístics del riu. He de dir-vos que només obrir-lo el llibre regala la vista amb imatges cridaneres i encisadores que prompte ens animen a fer les passejades esmentades pels autors.

© Mètode 2009 - 60. Darwiniana - Número 60. Hivern 2008/09
POST TAGS:

Biòloga. Centre d’Educació Ambiental, Generalitat Valenciana.