«L’anella verda de Manresa» d’Ignasi Cebrian

La natura urbana

L’anella verda de Manresa
40 retrats d’un patrimoni ambiental
Ignasi Cebrian
Cossetània edicions.
Barcelona, 2018. 104 pàgines.

A vegades sento que es comenta: «Aquí, a ciutat, ja no s’ha de conservar res perquè ens hem fet malbé tota la natura». Home! Tota, tota… evidentment que és una alteració màxima, però no podem ignorar que, un cop produïda, hi ha espècies que s’han adaptat a les noves condicions, i no en són poques. De fet, les zones urbanes constitueixen un entorn, un am­bient amb un seguit de recursos de terreny per créixer, d’aliment, de llocs per a nidificar, etc., i, com sempre passa a la natura, quan hi ha recursos, algú els explota.

Doncs bé, si això passa a les ciutats, als voltants, encara més, i Manresa n’és un bon exemple. La natura que l’envolta es coneix com «l’anella verda». Es tracta d’una àmplia zona amb rius, turons, coves, etc., on la diversitat és bastant alta. En efecte, s’han citat 130 espècies d’ocells, de les 475 que viuen a Catalunya, i es poden veure un centenar d’arbres, és a dir, la meitat dels que tenim a casa nostra. Fent un recorregut per l’anella també ens trobarem amfibis, rèptils, fòssils, infinitat d’insectes i un munt de plantes interessants.

Tot plegat, molt més del que hom podia suposar a priori. Aquesta profusió de natura probablement és propiciada per «l’efecte frontera» entre el sòl urbà i el territori menys alterat de més enllà del rodal de la ciutat, al pla de Bages. Tanmateix, aquestes espècies resten «invisibles» per als ciutadans. Podríem dir que els «urbanites» viuen d’esquena a l’anella, i és una llàstima. Per això val la pena donar a conèixer la vàlua d’aquest terreny, perquè està a vint minuts del centre de la ciutat, de manera que amb un curt passeig ja hi ets.

«Les zones periurbanes constitueixen un valuós patrimoni ambiental que cal guarir»

En L’anella verda de Manresa, l’autor fa unes pinzellades –en concret, quaranta– d’aquest entorn valuós que cal conservar i conèixer, i ho fa amb molta passió i gran coneixement del tema, il·lustrant-ho amb nombroses fotografies. La didàctica de les explicacions està garantida per la qualitat de docent i divulgador de l’Ignasi Cebrian. Però, a més a més, a partir d’aquesta realitat local, les seves reflexions fan que meditem sobre els punts clau del medi ambient global. Fa èmfasi en el fet que natura no és només allò inalterat per l’home, que, per cert, ja en queda molt poc en el nostre planeta, sinó també el que l’home ha modificat però que està ple de vida. En definitiva, aquestes zones periurbanes constitueixen un valuós patrimoni ambiental que cal guarir. Trobo que aquest treball està en plena consonància amb els valors de l’obra Biosfera de Ramon Folch i amb el programa MAB (Man and Biosphere) de la Unesco.

© Mètode 2019 - 101. La memòria dels ossos - Volum II (2019)

Biòleg, professor, escriptor i fotògraf de natura (Barcelona)