«Las mujeres de la Luna», de Daniel Roberto Altschuler i Fernando J. Ballesteros

Lluitant contra la discriminació des de la Lluna

portada las mujeres de la luna

Las mujeres de la Luna
Historias de amor, dolor y valor
Daniel Roberto Altschuler i Fernando J. Ballesteros
Pròleg de José Manuel Sánchez Ron. Jot Down Books – Next Door Publishers. Pamplona, 2016. 376 pàgines.

Si fem una enquesta i preguntem el nom d’un científic famós, segurament Albert Einstein serà l’elegit. Si especifiquem que volem el d’una científica, Marie Curie serà l’escollida. Però si demanem noms de més dones dedicades a la ciència, la gent no sabrà què dir. Les dones que han estudiat la natura sembla que no existeixen. És així o simplement han estat amagades per nombrosos prejudicis i en la pràctica són anònimes?

En canvi, si investiguem una mica la història de la ciència, veurem clar que la dona, malgrat els prejudicis, ha destacat en moltes branques del coneixement. En astronomia, per exemple, Annie Jump Cannon posà ordre en el caos estel·lar, Henrietta Swan Lea­vitt descobrí els estels cefeides que permeten calcular les distàncies a les galàxies, Jocelyn Bell Burnell va observar per primera vegada els púlsars i Vera Rubin postulà l’existència de la matèria fosca.

Freqüentment, les dones s’han dedicat a la ciència, fins i tot amb la desaprovació dels científics del seu entorn o dels marits. I era així, tradicionalment, perquè l’objectiu vital d’una dona era ser una bona esposa, mestressa i mare.

Precisament, un exemple evident d’aquesta clara discriminació del rol femení és la nomenclatura dels accidents lunars. Des de la invenció del telescopi, els cràters han rebut noms de filòsofs i científics. Tanmateix, de les 1.586 persones homenatjades amb un nom de cràter, només 28 corresponen a dones. Aquesta desproporció reflecteix la condició històrica de la dona en la ciència. Però caldria fer-se també la pregunta: qui són aquestes dones que, contra tantes adversitats, van merèixer un cràter a la Lluna?

El llibre Las mujeres de la Luna tracta de respondre aquesta pregunta. Els autors, els astrònoms Daniel Altschuler i Fernando Ballesteros, fan un recorregut exhaustiu per la vida d’aquestes dones. Unes són vertaderes gegantes intel·lectuals que triomfaren malgrat els obstacles, d’altres destacaren menys, però totes contribuïren d’alguna forma al progrés de la ciència.

Entre les més famoses hi apareixen Marie Sklodowska, més coneguda com Madame Curie, mereixedora de dos premis Nobel, i Lise Meitner, pionera de la física nuclear alemanya i pacifista. Caroline Herschel, germana del descobridor d’Urà, comença a ser valorada. Menys conegudes són la divulgadora Mary Somerville o les mecenes Anne Sheepshanks i Catherine Wolfe Bruce. No podia faltar tampoc el grup de dones calculistes de l’Observatori de Harvard, que amb el seu treball pacient feren descobriments espectaculars. El llibre recorda també les valentes astronautes que moriren a l’espai i finalitza amb Valentina Tereshkova, la primera dona que va eixir de la Terra.

Totes elles demostraren un intens i fecund amor a la ciència, una ferma actitud que les enfrontà als tabús del seu temps, a la discriminació per raons de sexe i per això mereixen encara més el nostre reconeixement. Foren dones fortes, modernes i cons­cients de la seua lluita contra la desigualtat. Per això Mary Somerville escriví el 1873: «L’edat no ha fet minvar el meu entusiasme per l’emancipació del meu gènere de l’irracional prejudici en contra d’una educació literària i científica per a les dones.»

© Mètode 2017 - 93. Els problemes del mil·lenni - Primavera 2017
Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.