«Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas», de Martine Jaminon i Jesús Navarro

08-66

Radiacions és una paraula que avui provoca actituds de precaució, de rebuig o fins i tot de por. Els autors, Martine Jaminon, directora de la Maison de la Science, museu científic de Lieja, i Jesús Navarro, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Física Corpuscular de València, tracten de respondre les preguntes que qualsevol ciutadà es pot plantejar al respecte: Què són les radiacions? Quins prejudicis causen? Quins beneficis? Com actuen sobre el nostre cos i com ens afecten? Per a respondre-les han escrit aquest llibre accessible per a lectors sense formació científica, la lectura del qual ve facilitada per abundants i aclaridores il·lustracions en color, acompanyades per moltes i interessants fotografies d’època, que no encareixen el llibre.

La primera part del llibre aclareix què són les radiacions amb un poc d’història de la ciència. Comença amb el descobriment dels raigs X per Röntgen (que va desencadenar la recerca d’altres radiacions), de la radioactivitat per Becquerel i Pierre i Marie Curie, i dels raigs , beta i gamma per Rutherford. En el capítol 7 hi ha uns interessants escrits dels Curie sobre els efectes de les radiacions en el seu propi cos. Després es presenta una breu història de l’àtom indivisible, des dels filòsofs grecs i també alguns corrents filosòfics orientals, fins a Dalton i Perrin, però també es parla dels científics que s’hi oposaren, com els químics Dumas, Berthelot i Ostwald i el físic Mach. Irònicament, quan s’acaba la controvèrsia sobre la realitat dels àtoms, s’acumulen evidències experimentals de la seua estructura. Per últim, es presenta l’espectre electromagnètic i el debat sobre si les radiacions són partícules o ones.

En la segona part tracta dels efectes de les radiacions, distingint entre ionitzant i no ionitzant, i de l’origen, ja que, malgrat el que es pensa, la major part (un 66%) tenen un origen natural. Però no hi ha prou de considerar les interaccions de les radiacions amb els àtoms, ja que aquests poden formar part d’un ésser viu i per això es tracten temes no tan habituals en un llibre de divulgació física, com la cèl·lula, l’ADN i les seues mutacions, a un nivell molt entenedor. Ens mostra com les radiacions ionitzants poden lesionar l’ADN i, si aquest no es repara, la cèl·lula pot esdevenir cancerosa. També ens parlen de les explosions nuclears i de les centrals nuclears, del «problema d’importància que fins a la data no s’ha resolt satisfactòriament: els residus radioactius» i dels dos principals accidents, els de les centrals Three Mile Island i Txernòbil. Tanquen aquesta part amb les radiacions UVB, el forat de la capa d’ozó i l’increment en la incidència del melanoma.

En la tercera part apareixen les aplicacions beneficioses de les radiacions. Ens parlen dels radiotraçadors, dels isòtops radioactius produïts per Frédéric i Irène Joliot-Curie i dels acceleradors de partícules que n’afavoriran la producció i permetran al científic Glenn Seaborg, a més de descobrir nous elements, produir isòtops a la carta per a la medicina, com el ferro-59 o el iode-128, que afavoreixen l’estudi de l’hemoglobina i la tiroides, respectivament. Després es mostren diferents tècniques per a veure l’interior del cos humà, amb imatges anatòmiques (com les obtingudes amb radiacions, com els raigs X, o sense, com les ressonàncies i l’ecografia) o funcionals, obtingudes per la radiació emesa per un traçador radioactiu. Entre aquestes destaca la tomografia d’emissió de positrons (PET en anglès), que ha permès detectar tumors molt menuts, i localitzar de manera precisa les zones del cervell actives durant l’anàlisi dels neurocientífics. Per últim, es mostra l’ús de les radiacions en radioteràpia, tant interna, en què es fixen les fonts radioactives en el mateix tumor, com externa, on la radiació es dirigeix sobre la zona del cos on hi ha el tumor que es vol eliminar.

En l’última part ens mostra moltes aplicacions no mèdiques de les radiacions: determinació de l’edat de la Terra, estudi de la radiació còsmica, la datació de temps remots o de temps més recents. En aquest últim cas s’utilitza el carboni-14, que ha permès datar restes egípcies, l’arribada de l’home a Amèrica o el «Sant Sudari». Els raigs X obtinguts en la radiació sincrotró dels acceleradors de partícules permeten fer experiments en camps molt diversos com microelectrònica, ciència de materials, contaminació, catalitzadors, aliments, medicaments, cosmètics, arqueologia (com la identificació de la faraona Hatshepsut o del palimpsest d’Arquímedes). També ens parlen de les aplicacions dels més de 10.000 acceleradors que hi havia al món en 1994: pocs en física fonamental, la majoria en medicina (com a fonts de radiació externa o per a la producció de radioisòtops), i la resta en art, indústria, etc. Per últim, no fugen de tractar efectes de les radiacions no ionitzants, com les microones de les antenes de telefonia mòbil, per arribar a la conclusió que, malgrat que «no s’haja trobat cap evidència d’efectes perjudicials de les microones, la inquietud social que han produït és motiu suficient per continuar investigant».

Com s’ha pogut veure en el resum, es tracta d’un llibre molt interessant per al públic en general, donada la importància de les radiacions en la vida de tothom, però també per al públic més especialitzat, pel caràcter multidisciplinari de l’obra, que inclou aspectes de física, química, biologia, medicina, arqueologia, etc.

Jordi Solbes. Departament de Didàctica de les Ciències (UV).
© Mètode 66, Estiu 2010.

   
Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas

Martine Jaminon, Jesús Navarro Faus
Nivola. Tres Cantos, 2009. 256 pàgines.

 

«Els autors tracten de respondre les preguntes que qualsevol ciutadà es pot plantejar sobre les radiacions»

© Mètode 2011 - 66. Ona verda - Número 66. Estiu 2010

Departament de Didàctica de les Ciències (UV).