Un grup d’estudiants de Berkeley respon a una enquesta sobre els seus desitjos sexuals. La immensa majoria rebutja, segons les seues respostes, els comportaments controvertits que se’ls proposa. I quasi tots asseguren que utilitzarien el preservatiu en les més variades circumstàncies. Poc de temps després, els mateixos estudiants omplen el mateix qüestionari, aquesta vegada tot contemplant una sèrie de suggeridores imatges pornogràfiques. Les preguntes són iguals, però les respostes canvien. Per exemple, a un 23% ja no li sembla tan desgavellat «mantenir relacions sexuals amb una dona de seixanta anys», i només el 60% es manté fidel al «sexe segur». Conclusió: cal tenir en compte en quina situació ens trobem quan prenem certes decisions. Així, a colp d’experiment, el professor del prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), Dan Ariely, ens convida a conèixer com de «prediciblement irracional» que sol ser el nostre comportament. Las trampas del deseo presenta una successió d’escenes de laboratori psicològic que es relacionen amb percepcions conegudes per tots: el penal contra el meu equip de futbol sempre és injust, sempre pensem que la gasolina va molt cara o que pagant amb targeta de crèdit i en les rebaixes sembla que gastes menys. El resultat és una radiografia de la nostra manera –il·lògica– de prendre tota mena de decisions. Els successius experiments que estructuren el llibre ens expliquen algunes de les causes que faciliten el consumisme imperant en la nostra societat. Per què triem una opció segons les opinions dels que ens envolten, per què l’exhibicionisme en les despeses dels uns provoca l’avarícia dels altres. Ariely assenyala així la irracionalitat del nostre nivell de consum, però per frenar-lo només proposa mesures tècniques: com la creació de targetes de crèdit «intel·ligents», amb les quals un puga prefixar el seu nivell de despesa, en compte de fer-nos més intel·ligents nosaltres… En conseqüència, aquest professor de psicologia del consum proposa desterrar la «vella economia», que actua sota la creença que sempre triem la millor opció, i substituir-la per una «economia conductual», que adopte mesures tenint en compte fins quin punt solem ser irracionals. Però més enllà d’aquesta proposició general, segurament el principal valor d’aquest llibre –amb vocació de best-seller secció màrqueting– siga que, després de llegir-lo, es fa impossible no qüestionar-nos molts dels nostres actes. Perquè potser, dels experiments originals que planteja Ariely junt amb els seus col·laboradors, l’autor extrau massa conclusions, que generalitza en excés a partir d’unes determinades respostes amb l’argument inductiu que diu que «així s’estructura la nostra ment». Però per descomptat, els resultats de les seues proves ofereixen una bona mostra de decisions irracionals amb les quals molts ens podríem identificar. Prou per rumiar-nos-ho dues vegades (o només una, però millor) la pròxima vegada que anem a comprar un electrodomèstic, votar un partit polític, o triar una marca de cervesa. Alberto Senante Carrau. Periodista (Madrid) |
Las trampas del deseo. Cómo controlar los impulsos irracionales que nos llevan al error |
© Mètode 2011 - 68. Després de la crisi - Número 68. Hivern 2010/11