Homo Deus
Una breu història del demà
Yuval Noah Harari
Traducció d’Ester Roig Giménez. Edicions 62. Barcelona, 2016. 576 pàgines.
Quan Carl von Linné va denominar Homo sapiens la nostra espècie i la va situar en el Systema naturae entre els Antropomorpha, juntament amb goril·les i simis, hi hagué un gran rebombori. Per a les mentalitats de l’època, el fet de col·locar l’home entre els primats va semblar una procacitat, perquè la Bíblia assenyalava que aquest havia estat fet a imatge i semblança de Déu. Per a Linné, el que ens separava dels primats era la intel·ligència, a més de la noblesa. En la descripció de l’espècie, tan sols hi va consignar: «Nosce te ipsum», en un elegant i hàbil exercici de contenció. Si vols saber de tu, estudia’t.
Linné va posar nom a la nostra espècie, i aquesta saviesa ha estat qüestionada pels uns i pels altres, com si no fóra del tot el tret que més ens distingeix. El filòsof Henri Bergson va encunyar el terme d’Homo faber, perquè al seu parer el que ens caracteritza és el desig de fabricar estris, i anys més tard l’historiador Johan Huizinga va parlar d’Homo ludens, perquè, segons ell, el que és consubstancial a la nostra espècie és el joc. Comptat i debatut, l’home potser és una mescla d’aquests tres impulsos: una intel·ligència preclara, una disposició natural a inventar i un deler incontenible per combatre amb jocs i passatemps el tedi de l’existència.
Ara l’historiador Yuval Noah Harari ha encunyat el terme d’Homo deus per referir-se a l’home del futur. El seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà s’ha convertit en un autèntic best-seller, i amb motiu: es tracta d’una crònica, tan enlluernadora com interessant, que explica com serà el futur de la humanitat. I així Harari ens avança: «El tecnohumanisme accepta que l’Homo sapiens tal com el coneixem ha conclòs el seu curs històric i ja no és rellevant en el futur.» L’autor explica que, a poc a poc, la robotització (els algoritmes informàtics), esperonada per les grans companyies informàtiques i pel neoliberalisme econòmic, anirà desplaçant la humanitat, i que la mà d’obra no qualificada serà substituïda en la seua major part per màquines preparades. Harari adverteix que l’única manera de poder resistir l’embat de les màquines intel·ligents serà «fent servir la tecnologia per crear l’Homo deus: un model humà molt superior, que reté característiques humanes essencials, però també gaudeix de capacitats físiques i mentals millorades».
Il·lustració: Perico Pastor
Harari, amb exemples molt convincents, ens explica que les màquines seran molt més eficients i segures que les persones, i que l’home es transformarà en un tecnoésser. I escriu: «Fa set mil anys la revolució cognitiva va transformar la ment del sapiens i va convertir un simi africà insignificant en el dirigent del món. […] Pel que sabem ara, aquesta revolució colossal es va produir a partir d’uns canvis molt petits en l’ADN sapiens […]. Si és així, diu el tecnohumanisme, potser uns quants canvis més al nostre genoma […] seran suficients per a emprendre una segona revolució cognitiva.» Aquest escenari pot semblar de ciència-ficció, a més de resultar a molts lectors absolutament espaordidor. I, tanmateix, Harari calcula que en uns 25 anys serà una realitat.
No cal dir que aquest llibre ha parat malament entre els lectors més conservadors i religiosos, que l’han trobat d’un materialisme mesquí i deshumanitzat. Que el futur de la humanitat siga poder conciliar la màquina amb la ment humana (en la ment de tots tenim el cyborg de Terminator) es fa escandalós. Aquests crítics carreguen contra Silicon Valley, i contra el que ells consideren una nova religió, el «dataisme». Siga com siga, de segur que tots aquests detractors porten el seu smartphone al damunt i, com demostra Harari, aquest sap ja més sobre els seus gustos que els mateixos interessats. El canvi, doncs, sembla inevitable, llevat que decidim prescindir per complet de la tecnologia. I com profetitza Harari: «Els humans són simples eines per crear l’internet de totes les coses, que un dia pot sortir enllà del planeta Terra per abastar tota la galàxia i fins i tot l’univers.» Una història veritablement fascinant.
