|
De llibres sobre fauna, flora, etc. n’hi ha molts… surten com bolets; fins al punt que resulta difícil no ja tenir –i no diguem llegir–, sinó conèixer tot el que apareix sobre els temes del nostre interès. Per això cal fer una rigorosa selecció del que es publica. Ara bé, quan surt una revisió d’un gènere o família… aleshores tots correm a cercar-lo precisament perquè permet prescindir de tota la munió de contribucions locals i parcials fetes fins aleshores. Si està ben feta, la revisió es converteix en l’obra bàsica de referència, i aquest és el cas del llibre que comentem. Es tracta d’un catàleg de tot un ordre: el dels odonats, també coneguts popularment per parotets. Estem tan acostumats a manejar catàlegs, que ens sembla que hi són de tota la vida. Res més lluny de la realitat: fa tot just un segle no és que faltés un catàleg com aquest; és que no hi havia res. Les primeres dades sobre libèl·lules valencianes foren proporcionades per Boscà el 1916, ampliades poc després per Navás (1922). I la següent aportació no es va produir fins després de la Guerra Civil. I ja en el segle actual, el 2002 només es coneixien 42 espècies, la majoria citades en la província de València. El present llibre demostra la utilitat del treball en equip, ja que en un parell d’anys de recerca ha arribat a 58 espècies, és a dir, 16 més de les conegudes fins fa ben poc; o sigui, un increment del 40%. Aquesta obra és el resultat de l’esforç d’un nombrós grup d’entomòlegs: onze autors, set col·laboradors i tretze fotògrafs. La majoria són de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, de la Universitat de València, però també n’hi ha de la d’Alacant, Oviedo, etc. Durant 2003/04 van visitar 225 localitats repartides per les tres províncies i d’ambients ben diversos, des del nivell del mar fins l’alta muntanya, i van estudiar més de 3.000 exemplars. I és que no es tracta d’una mera llista d’espècies, sinó que de cadascuna s’indica la descripció, biologia, distribució, hàbitat i estat actual de les poblacions. A més, ens proporciona una bona fotografia (presa gairebé sempre en llibertat) i un mapa amb les quadrícules UTM de 10 x 10 km on s’ha trobat, distingint si és per referència bibliogràfica o fruit de la pròpia prospecció. Com és lògic, en el futur es podran anar completant aquests mapes, i fins i tot ampliar el catàleg, però és un bon punt de partida. Tant de bo tinguéssim una eina així dels altres ordres d’insectes! Una de les conclusions és que les zones aquàtiques del litoral són les més afectades per la contaminació, de manera que només s’hi troben espècies poc exigents, mentre que les llacunes interiors i els cursos mitjans dels rius estan molt menys degradats i, és clar, mantenen una diversitat més alta. Albert Masó. Biòleg i fotògraf de natura. |
Les libèl·lules de la Comunitat Valenciana |
