És possible narrar tota una línia de fets històrics prenent com a fil conductor un cetaci? La resposta és sí. Al llarg de les pàgines, l’autor d’aquest assaig, científic i al mateix temps històric, explica com l’ésser humà ha estat lligat als cetacis des de l’antiguitat per obtenir-ne carn, oli, ossos, barbes, etc. per aprofitar tot l’animal. Això sí, creant per fer-ho un ritual de cacera amb una crueltat despietada i una indústria de transformació de la matèria primera que començava en el mateix lloc de la matança. Les explicacions de les diferents relacions humanes amb la balena estan documentades i il·lustrades de tal manera que és impossible que el lector no senta curiositat per aprendre i conèixer per què la comunitat científica lluita per intentar salvar moltes espècies de cetacis de l’extinció. El llibre explica anècdotes curioses com el mal presagi amb què es va interpretar l’entrada d’una balena al Tàmesi el mateix dia en què Oliver Cromwell moria decapitat o l’ús que va donar Isabel I d’Anglaterra a un regal de Sir Martin Frobisher valorat en deu mil lliures de l’època: una dent de narval! o per què era Londres la ciutat millor il·luminada a mitjan segle xviii. També explica que els productes derivats de balena s’han fet servir per a fins molt diversos: menjar per a mascotes, fabricació de guants, veles, cotilles per a senyores…
Philip Hoare aconsegueix amb el seu relat que el lector s’endinse en les profunditats marines, buscant el contacte amb aquests grans animals, tan pròxims i perseguits com misteriosos i majestuosos. En el seu relat es mesclen vivències personals i històries pròpies de temps llunyans, en els quals la balena era el centre de la vida de molts pobles de la costa: Cape Code i, és clar, Provincetown.
L’autor fa un excel·lent recorregut per tots aquells esdeveniments, tant de fidedignes com de literaris, que tenen com a protagonistes aquests animals. Des de l’assentament del comerç dels productes baleners a New Bedford fins al Moby Dick de H. Melville. Des de la caça per part dels indis nattick fins a l’aparició de les flotes baleneres modernes. Des del Museu d’Història Natural de Londres fins al petit museu de l’illa de Nantucket. Des de la descripció de la vida en vaixells baleners reals com l’Acushnet o el Morgan fins a les vivències d’Ismael en el Pequot amb el capità Ahab. Des dels temps en què s’albiraven les grans bandades fins a com és de complicat avui dia estudiar i conèixer espècies com les balenes blaves, amb gep, boreals, els rorquals o els narvals.
Des de fa segles, els pobles de les zones baleneres han mostrat la seua capacitat per caçar-les, la seua admiració per la bellesa de les seues formes i noblesa en el comportament, s’han vist fascinats per la forma de morir, per les seues entranyes i els han atribuït tot de vaticinis i auguris… per què la plàcida vida d’aquests animals es troba en una situació tan alarmant? La contestació l’obté el lector submergint-se en les paraules de Hoare.