«Lo grande, lo pequeño y la mente humana», de Roger Penrose

57-22

Lo grande, lo pequeño y la mente humana. /Roger Penrose (amb la col·laboració d’Abner Shimony, Nancy Cartwright i Stephen Hawking). / Cambridge University Press. Madrid, 1999. 151 pàgines.

Geometries de Minkowski, espais de Lobatxevski, tensors de Riemann, cons de llum… sens dubte la terminologia física d’aquest llibre podria arribar a esgotar la paciència de qualsevol lector no familiaritzat amb la física i fer-li abandonar definitivament la lectura. En canvi, Lo grande, lo pequeño y la mente humana és una d’aquelles obres que cada dia resulten més necessàries dins d’un univers científic que creix sense parar. La divulgació dels resultats científics, en aquest cas en el camp de la física teòrica, pot resultar accessible, interessant, i fins i tot divertida de la mà de Roger Penrose, professor de la Universitat d’Oxford que des de fa uns anys compagina la seua brillant investigació amb l’edició de llibres tan influents com ara La nueva mente del Emperador (1989) o Las sombras de la mente (1994).

Penrose fa una revisió d’allò gran, és a dir les lleis físiques que es compleixen per a l’univers; allò petit  o els fonaments de la física a petita escala, per a finalment discutir si d’aquest món tan estricte i inhumà poden emergir propietats com l’art, l’estètica i altres qualitats de la consciència humana. Aquest darrer punt, essència i nucli del llibre, presenta unes suggerents i controvertides opinions al voltant de les interrelacions entre el món teòric de la física i el món mental. Tanmateix, per a evitar la parcialitat dels seus plantejaments teòrics, l’autor inclou uns capítols en què els seus detractors, físics de gran rellevància com Abner Shimony, Nancy Cartwright i Stephen Hawking, discuteixen el punt de vista de Penrose.

En definitiva, els qui mai hem entès de manera clara la física que domina aquest univers, i mai hem gosat preguntar-hi, hem d’agrair aquest tipus de tasca realitzat per una de les figures més eminents d’aquesta disciplina. No vull dir que els tensors de Riemann o les geometries de Minkowski passaran a formar part del nostre dia a dia, però tampoc és aquest l’objectiu. Com bé ho sap Penrose, divulgar ciència és un compromís que ha d’afrontar qualsevol investigador per tal d’educar la societat i posar a l’abast del gran públic aquests coneixements acadèmics, coneixements que en aquest cas concret afecten fins i tot la nostra consciència.

© Mètode 2012 - 22. Hortes valencianes - Número 22. Estiu 1999

Departament de Biologia Animal. Universitat de València.