«Los amamos, los odiamos y… los comemos», de Hal Herzog

El gat a casa i la vaca al plat

104-77

Los amamos, los odiamos y… los comemos. Esa relación tan especial con los animales / Hal Herzog, Traducció de Fina Marfà. / Kairós. Barcelona, 2012. / 456 pàgines.

És cert que la companyia d’una mascota pot millorar la nostra salut i qualitat de vida? Per què un gos és un membre més de la família a València, un pària a Kenya i menjar a Corea del Sud? Són distintes les actituds d’homes i dones respecte als animals? És realment útil l’experimentació amb animals?

Benvingut a l’antrozoologia, la disciplina que estudia les sempre complicades relacions entre l’home i altres animals. Hal Herzog és un dels pioners d’aquesta moderna disciplina i desenvolupa la seua activitat professional al departament de Psicologia de la Western Carolina University (EUA). El seu llibre, traduït ja a set idiomes, exposa la inconsistència i la hipocresia de les nostres actituds amb els animals, sovint basades en prejuís, en la ignorància, o en la voluntat deliberada de no saber (quants estarien disposats a seguir el rastre –des de la vaca fins al plat– d’aquell filet que estan a punt d’ingerir?). Per poc que furguem, afirma Herzog, immediatament afloren les contradiccions i la doble moral en el tractament que dispensem als animals depenent, per exemple, del fet que els considerem mascotes (el gat a casa) o menjar (la vaca al plat).

Fixem-nos en els ratolins. Als estabularis de moltes universitats i centres d’investigació hi ha milions de ratolins que són utilitzats per a la investigació biomèdica. Aquests ratolins són atesos per personal especialitzat i gaudeixen de tota mena d’atencions, cures veterinàries incloses. Els protocols experimentals a què són sotmesos han de comptar amb l’aprovació d’un comitè d’ètica que vetlla perquè el dolor i el patiment que experimenten siguen els mínims estrictament necessaris per a obtenir resultats fiables. Són els ratolins bons que perden la vida per aconseguir la ciència. Però als estabularis també hi ha ratolins roïns. Són els ratolins que no viuen tancats en gàbies i campen a la dula. Aquests ratolins són considerats una plaga: són perseguits i eliminats sense cap mirament, fins i tot utilitzant mètodes extremadament cruels com les trampes adhesives. És paradoxal que molts dels ratolins roïns són en realitat ratolins bons que han escapat de les seues gàbies. Però una vegada toquen terra, l’estatus moral de què gaudien com a ratolins bons s’esvaeix i es converteixen en proscrits que cal eliminar de totes totes.

«Benvingut a l’antrozoologia, la disciplina que estudia les sempre complicades relacions entre l’home i altres animals. Hal Herzog és un dels pioners d’aquesta moderna disciplina»

Un dels exemples favorits de Herzog són les baralles de galls. Els criadors de galls de brega tracten els seus pupils amb una atenció i cura exquisida. Els mantenen en condicions de semillibertat i fins i tot els proporcionen aliments orgànics i suplements vitamínics. Per a ells, els galls són autèntics atletes que mereixen la mateixa consideració que un cavall de cursa. Però quan fan els dos anys, els sotmeten al cruel ritual de les baralles de galls: els col·loquen esperons metàl·lics i els fiquen per parelles en un recinte circular en el qual han de lluitar fins que un dels dos contrincants mor o resulta seriosament ferit. Les baralles amb prou feines duren uns minuts, però en aquest temps un gall pot rebre una vintena de punyalades, moltes de les quals de conseqüències fatals. Quan un gall mor en la baralla, el seu curador simplement el llança a una bóta que es va omplint de cadàvers a mesura que transcorre la vetllada. Sorprenentment, els criadors de galls no perceben cap dissonància entre l’amor que confessen sentir pels seus animals i el macabre ritual a què els sotmeten cada vegada que es reuneixen per practicar el seu esport favorit.

Herzog intenta explicar alguns dels motius pels quals ens resulta difícil pensar racionalment i amb claredat sobre els animals i sobre la manera com els tractem. Desgraciadament, en qües-tions de moralitat no podem fiar-nos ni del nostre cap ni del nostre cor. Preferiries ser un gall de baralla o un pollastre criat en un galliner industrial? Aquests últims passen tota la seua trista existència tancats en gàbies, en condicions dantesques, patint els terribles dolors que els provoca el creixement accelerat, i sense ni tan sols veure la llum del sol. A les sis o set setmanes de vida són transportats a l’escorxador, on una màquina els suspèn per les potes mentre reben una descàrrega elèctrica que amb sort els deixarà inconscients i a continuació un full giratori els llesca el bescoll. Vist des d’aquesta perspectiva, la vida d’un gall de baralla ja no ens sembla tan terrible. En un món complex no hi ha certeses absolutes i al final Herzog es veu obligat a reconèixer que moltes de les seues actituds amb els animals són, com les de la resta de nosaltres, inconsistents: «No tindria inconvenient a sacrificar milions de ratolins per eradicar el dengue. Però, per a curar l’alopècia o la disfunció erèctil? Hmmm… probablement no.»

Los amamos… és un llibre amè, intel·ligent i ben documentat, que propor-ciona abundants dades per al debat, i que sens dubte farà reflexionar el lector sobre qüestions que desgraciadament no reben l’atenció que mereixen. Com diu l’etòleg Marc Bekoff, les nostres actituds respecte als animals diuen molt sobre nosaltres mateixos. Prenguen bona nota els qui defensen la barbàrie toricida en nom de la cultura.

© Mètode 2013 - 77. La línia roja - Primavera 2013

Laboratori d’Etologia, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. Universitat de València (Espanya).