‘Los cambios climáticos’, d’Armando Alberola Romá

101-88

Cada vegada se’ns fa més palesa la irrupció en la nostra vida, de fa uns anys ençà, d’això que ha acabat denominant-se canvi climàtic, un escenari present i futur, més o menys pròxim, que ens amenaça amb una catàstrofe que trastornarà tots els referents climàtics a què estem acostumats, o almenys això és el que sembla que arriba al coneixement de la majoria de la societat.

L’escassa durada de les nostres vides, des d’un punt de vista històric, impedeix disposar d’una gran perspectiva personal sobre la manera com el clima es modifica i pot variar al llarg dels segles i, encara que en ocasions podem escoltar a persones amb un cert bagatge vital una frase tan gastada com «ara el temps no és com abans» o d’altres amb un tarannà paregut, tan sols són elements meteorològics independents els que podem contemplar, tal volta extraordinaris, però que no mostren realment una tendència o un autèntic canvi profund i important de manera aïllada.

Per poder reconèixer realment aquests canvis hem de recórrer a analitzar les dades de períodes més amplis preses directament o indirectament a través de diversos estudis de diferent caire. En qualsevol cas, aquesta anàlisi de les dades disponibles permet observar que les condicions climàtiques han anat variant al llarg dels segles i segles que ens han precedit.

Entre tots els canvis que han anat succeint-se, aquest llibre se centra en les conseqüències que tingué a la península Ibèrica l’anomenada Petita Edat del Gel o Petita Edat Glacial, un pe-ríode de temps comprès entre mitjan segle xiv i mitjan segle xix aproximadament, en el qual les temperatures mitjanes baixaren «solament» entre 1 i 2 °C.

Aquesta petita reducció de les temperatures va generar importants alteracions en les condicions meteorològiques: sequeres, inundacions, pedregades, tronades, fred, molt de fred, però també calor, estius tòrrids, i fam, malalties, plagues i destrucció, es van succeir amb poc de marge per poder recuperar-se.

Aquest llibre recull de manera detallada i sistemàtica tots els esdeveniments meteorològics en certa manera extraordinaris que es produïren durant aquest període, i conclou que s’incrementaren i extremaren, fet que va caracteritzar el període i li va donar una coherència climàtica. Els desastres meteorològics se succeïren d’una manera quasi contínua arreu del conjunt de la geografia hispana. Com a factor unificador, en tots trobem la variabilitat, una brutal variabilitat meteorològica, basada en aquest petit descens tèrmic indicat anteriorment. Una variabilitat que l’autor destaca en diverses ocasions com l’element característic i definidor d’aquest espai temporal.

El llibre estudia fenòmens ja passats, però ha de servir per a donar testimoni del que és un canvi climàtic a escala humana, de les seues conseqüències i bàsicament per advertir de la necessitat de prendre mesures davant dels canvis que ara ens anuncien diversos organismes i que en gran part s’assemblen molt als que ja sabem que ocorregueren durant aquest període passat.

Les grans diferències entre aquell canvi climàtic i el que ara estem vivint són el seu origen i sobretot els coneixements que en tenim i la manera d’afrontar-lo. En aquest cas, conèixer i explicar el passat ens ha de permetre poder millorar i prevenir el futur. És la gran aposta d’aquesta obra.

Víctor Benlloch Tamborero. Biòleg. Tècnic del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana.
© Mètode 88, Hivern 2015/16.

© Mètode 2016 - 88. Comunicar la salut - Hivern 2015/16
Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana.