«Los neutrinos», de Sergio Pastor Carpi

96-86-LOS-NEUTRINOS

Si hi ha un equivalent a la indiferència en el món de la física quàntica, aquest és sens dubte el neutrí, probablement la partícula més rara de totes les conegudes, amb el permís del senyor Higgs. Una partícula que pràcticament no interacciona amb res, no té càrrega elèctrica i amb prou feines té massa. Com els elfs de Tolkien en caminar sobre la neu, a penes deixa empremtes. Durant el temps que ha tardat el lector a llegir açò, han travessat el seu cos ni més ni menys que 200.000.000.000.000 de neutrins sense que ho haja notat. Teoritzats com un fantasma en les dades en 1930 per Wolfgang Pauli per a intentar salvar la llei de la conservació de l’energia (una de les més sacrosantes de la física), va fer falta un quart de segle per a demostrar que existien, que no eren un simple truc matemàtic. I encara és molt el que en desconeixem.

El llibre Los neutrinos de Sergio Pastor ens explica la fascinant història de la cerca, descobriment i investigació d’aquesta elusiva (però omnipresent) partícula. Després d’una introducció històrica en què es fonamenten les bases teòriques de la física de neutrins, Sergio Pastor articula el seu llibre en quatre parts: el paper dels neutrins en el funcionament del Sol; les estranyes oscil·lacions que aquests pateixen quan viatgen per l’espai (un capítol amb molt de sabor); el seu paper en la forma i estructura de l’Univers i en l’estudi de diversos fenòmens astronòmics; i una última part sobre els misteris que encara ofereix aquesta intrigant partícula, així com les aplicacions que tindrà en el futur.

Gràcies al text de Pastor, el lector podrà esbrinar com és possible detectar una partícula tan esquiva que, si es disposara d’una paret de plom d’un any llum de gros, només s’aconseguiria aturar la meitat de les partícules d’un doll de neutrins. Descobrirà així els que probablement són els detectors més grans del planeta; alguns, com l’experiment IceCube en la base Amundsen-Scott, tan grans com la mateixa banquisa antàrtica. El llibre ens presenta també distints usos científics dels neutrins: gràcies al seu enorme poder de penetració (molt major que el dels raigs X), és possible usar aquests detectors com a telescopis que permeten mirar directament l’interior del Sol (i possiblement en un futur pròxim també l’interior del planeta Terra) o estudiar les intimitats de les llunyanes explosions de supernova. També descobrirà el lector nous fenòmens físics desconeguts i encara sense explicació, que són capaços de produir neutrins extraordinàriament energètics.

El llibre, de 126 pàgines, es llegeix d’una tirada i l’autor aconsegueix transmetre al lector el seu entusiasme i fascinació pel misteri que envolta aquestes entitats quàntiques. La narració està a més esquitxada amb nombroses anècdotes històriques que enriqueixen la lectura. Així, veurem la influència que tenen els cellers d’una antiga nau romana enfonsada 2000 anys arrere en la investigació científica, quines altres coses es poden fer amb una mina d’or, a més de traure or, qui eren «i ragazzi di via Panisperna», per què els Teleñecos són tan famosos en l’Antàrtida i la importància que tenia el ball de saló per al senyor Pauli.


Fernando Ballesteros
Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València
© Mètode 86, Estiu 2015.

 

Los neutrinos
Sergio Pastor Carpi
CSIC – Los Libros de la Catarata.
Madrid, 2014.
126 pàgines.

 

 

 

 

© Mètode 2015 - 86. Paraula de ciència - Estiu 2015

Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.