«Los renglones torcidos de la ciencia», d’Eugenio Manuel Fernández Aguilar

Una recerca amb notes al marge

portada renglones torcidos

Los renglones torcidos de la ciencia
De la antimateria a la medicina moderna
Eugenio Manuel Fernández Aguilar
Antoni Bosch editor. Barcelona, 2020. 160 pàgines.

Recomane a qui es dispose a llegir Los renglones torcidos de la ciencia, d’Eugenio Manuel Fernández Aguilar, que comence a fer-ho per la pàgina 123. És just l’inici de la segona i última part del llibre: es titula «Enderezando los renglones» i segueix la primera part, titulada «Los renglones torcidos». El suggeriment pot semblar una absurditat, però és el mateix autor qui proposa dos possibles camins per a la lectura. D’una banda, l’esmentat; de l’altra, llegir-lo amb un ordre lineal, com ho fem amb la resta de llibres.

En aquesta última part, l’autor descriu el funcionament d’una màquina blanca de forma tubular i d’estètica futurista que es troba habitualment als hospitals. Es tracta d’un aparell de tomografia d’emissió de positrons o PET (de l’anglès positron emission tomography). El que s’hi aconsegueix és una imatge estàtica de l’interior del cos per a poder estudiar, entre altres coses, el metabolisme. Una possibilitat que ha transformat per complet el món de l’oncologia. Així, l’autor explica els diferents fenòmens de base científica que es conjuguen durant la mitja hora que dura la prova biomèdica PET, gràcies als quals, per exemple, es pot detectar un tumor a temps.

Ara bé, tot i que el text és breu, conté una sèrie de notes a peu de pàgina que doten d’un profús context històric i tècnic cada concepte. La peculiaritat d’aquestes notes és que són molt més extenses de l’habitual, tant és així que configuren la primera part del llibre. D’aquesta manera, els deu capítols situats a l’inici del llibre són textos independents entre si de divulgació de la història de la ciència. En aquests, Eugenio Manuel Fernández hi relata qui i com varen descobrir els fenòmens que permeten el funcionament del PET.

Los renglones torcidos de la ciència és un llibre de divulgació científica especial. Ho és perquè resulta magistral l’ús que es fa de recursos comunicatius poc habituals. Per exemple, l’ordenació de les idees és en si mateix explicativa, i permet comprendre que, «quan viatgem per la història de la ciència, observem que el que aprenem en els llibres de text no s’ha descobert tal com ve en els seus índexs», com assevera el mateix autor.

A més, de la lectura es desprenen tres idees que, a parer meu, eleven aquest text a una qualitat excepcional. En primer lloc, la consideració de la interdisciplinarietat com a factor imprescindible per a la posada en marxa de qualsevol tecnologia. Així, el lector pot apreciar que s’ha requerit descobriments en l’àrea de les matemàtiques, l’electrònica o la física, però també en la geologia, la química, o la psiquiatria per tal de poder gaudir hui en dia d’una tècnica com la PET. Una qüestió que, al seu torn, recorda la importància de les ciències bàsiques per al desenvolupament de les ciències aplicades. La segona és la capacitat d’il·lustrar la naturalesa necessàriament cooperativa de la pràctica científica. La darrera és la important mostra de les implicacions humanes que determinen l’èxit –o bé el fracàs– de qualsevol troballa científica.

© Mètode 2020 - 106. Bo per a menjar - Volum 3 (2020)

Biotecnòloga especialitzada en comunicació (València).