«Mariposas diurnas de la Comunitat Valenciana», de Sergio Montagud i José Antonio García

Al llarg dels últims decennis, han aparegut moltíssimes publicacions sobre papallones, però no totes es recorden per la seva vàlua. Aquesta sí que serà recordada perquè, a més de ser exhaustiva, té una altíssima qualitat tant pel contingut com per la forma de presentar-lo. El conjunt resulta de gran utilitat per a tots els interessats en l’apassionant món de les papallones. 

A la part introductòria, s’expliquen els motius, origen i justificació del llibre, com s’estructura la informació per a treure’n el màxim profit i, abans de la llista taxonòmica, trobem un destacable capítol sobre «espècies i especiació». També proporciona nocions generals sobre les papallones -diürnes i la manera d’identificar-les, per donar pas a la part fonamental de l’obra: les fitxes.

Les 159 espècies s’agrupen en mitja dotzena de famílies: papiliònids, pièrids, nimfàlids (inclou els satirins i altres taxons antigament considerats famílies), licènids, riodínids i hespèrids. A l’inici de cadascuna, s’indiquen les característiques generals del grup, així com de les subfamílies i tribus.

Cada fitxa inclou els següents apartats: identificació, distribució, hàbitat, biologia, plantes nutrícies, situació actual i estat de conservació i observacions. A la identificació, no solament parla dels detalls anatòmics, sinó també del dimorfisme sexual i dels detalls que permeten diferenciar les espècies similars amb què es podria confondre. La distribució comença per la general (mundial), segueix amb la ibèrica i acaba de manera més precisa amb la del País Valencià.

A l’hàbitat es parla de les preferències ambientals on es pot trobar, el marge altitudinal que ocupa i altres consideracions adaptatives. A l’apartat de biologia s’explica el període de vol, les generacions, el comportament dels adults, el cicle vital, on viuen i on crisaliden les erugues, la fase d’hibernació…

A la secció de plantes nutrícies s’inclou la llista de les espècies que serveixen d’aliment durant l’etapa larval. També es descriu la situació actual i l’estat de conservació, tot indicant les circumstàncies que n’amenacen les poblacions. Finalment, hi ha un últim punt d’observacions que, si fa no fa, és un calaix de sastre on podem trobar des de comportaments especials i territorialitat fins a peculiaritats biogeogràfiques i possibles plagues.

La informació de cada fitxa es complementa amb una o dues fotos de l’adult realitzades en plena llibertat que mostren l’aspecte que té al camp. Sol haver-hi una imatge de l’eruga i/o la crisàlida, i eventualment de la posta. També hi ha una fotografia de l’hàbitat més característic en què viu l’espècie, així com un mapa molt precís amb quadrícules UTM on es pot veure la distribució de l’espècie sobre un fons amb relleu muntanyós.

Abans de la bibliografia i l’índex, trobem un últim capítol sobre la conservació de les espècies valencianes més amenaçades que resulta molt útil de cara a unes mesures de protecció adeqüades. 

Després hi ha un conjunt de 40 làmines de fotografies. Les primeres reuneixen els imagos dissecats, la qual cosa permet fer una determinació molt bona dels exemplars que es vulguin identificar observant tots els detalls morfològics. En alguna, fins i tot es marquen amb fletxes els punts anatòmics de caràcter diagnòstic que permeten diferenciar les espècies similars. La sorpresa final és el seguit de làmines amb fotogra-fies de les erugues, aspecte inèdit en les obres anteriors.

Tot i que l’estructura del llibre és de manual de zoologia, es pot utilitzar perfectament com a guia de camp. Tot plegat el converteix en la millor eina per a conèixer la població de papallones del País Valencià.

Albert Masó. Biòleg, professor i fotògraf de natura, Barcelona.
© Mètode 79, Tardor 2013.