«Mathematics of Life. Unlocking the Secrets of Existence», d’Ian Stewart

102-71cat

Mathematics of Life
Unlocking the Secrets of Existence
Ian Stewart
Profile Books. Londres, 2011. 320 pàgines.

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal. L’obtenció de dades ara no és un problema, el repte és saber extreure’n informació útil.

Ian Stewart és un autor veterà de divulgació de les matemàtiques. En el seu lliurament més recent argumenta a favor d’un paper central de les matemàtiques en la resolució de problemes biològics. Stewart considera que les matemàtiques són la sisena revolució, al mateix nivell que el microscopi, la classificació de Linné, l’evolució, la genètica i l’estructura del DNA. Cadascuna d’aquestes revolucions ha desencadenat noves perspectives, noves maneres de definir els problemes de la biologia, i, per tant, noves maneres d’obtenir solucions.

És fàcil admetre que les matemàtiques han tingut un paper instrumental en la biologia, però Stewart defensa que el progrés en matemàtiques obre noves vies a la biologia. Pot incidir directament en la resolució de problemes fonamentals, no només com a suport estadístic o de càlcul. El seu argument es basa en casos d’èxit en àrees diverses de la biologia.

Mathematics of Life té una part força extensa de divulgació de les cinc revolucions de la biologia segons Stewart. És pràcticament mig llibre, redactat amb l’estil col·loquial marca de la casa. A continuació hi ha una sèrie d’exemples que il·lustren com les matemàtiques avançades han tingut aquest paper central que Stewart reivindica. Llegim sobre temes variats: la càpsida dels virus, les xarxes neuronals, les epidèmies, els patrons de ratlles i taques en diversos animals i altres. El lligam entre el problema biològic i l’aportació de les matemàtiques es veu molt clarament en exemples com la locomoció i els generadors centrals de patrons, o la relació entre les al·lucinacions amb espirals (la imatge tòpica d’un viatge amb LSD) i la transmissió d’ones al còrtex.

Aquests capítols són el moll de l’os del llibre i, davant la varietat d’exemples, es fa evident que hi ha un lloc per a les matemàtiques en la resolució de problemes biològics. Potser no tant com per «treure l’entrellat dels secrets de l’existència», segons anuncia el subtítol, però en tot cas és una contribució apreciable.

El llibre perd empenta en els darrers dos capítols, on Stewart parla sobre exobiologia i la possibilitat de vida extraterrestre. Aquí les matemàtiques es limiten a calcular probabilitats, i amb els números tan grans a què ens té acostumats l’univers és difícil que el lector apreciï el valor afegit de les eines matemàtiques.

Els biòlegs que llegeixin Mathematics of Life hi trobaran bons arguments per plantejar els seus esculls a algun matemàtic amic, i els matemàtics interessats en les aplicacions pràctiques de la seva ciència hi trobaran un al·licient per interessar-se per la feina dels biòlegs. El lector imparcial podrà apreciar com interactuen dos extrems de la ciència, el més abstracte i el més terrenal.

© Mètode 2011 - 71. La cara del dolor - Número 71. Tardor 2011
Biòleg i escriptor (Barcelona).