Com han sobreviscut els escacs durant tants segles? Quanta història i llibres escrits! Els escacs són una mescla de joc, anàlisi, memòria, càlcul i intel·ligència en què també tenen cabuda la bellesa, el romanticisme, la geometria i la psicologia, entre altres qualitats.
L’evolució del maquinari i dels algorismes de recerca en espais discrets va fer pensar que ràpidament el campió del món d’escacs seria un programa. No obstant això, actualment la ment humana és superior i els seus complicats mecanismes són capaços de derrotar el millor dels programes en partides «lentes», no sense dificultat. Probablement, la batalla està perduda a mitjà termini i el campió del món serà de silici o d’alguna cosa semblant. No obstant això, les màquines amb els seus programes violen diversos principis dels escacs de competició, ja que disposen d’una memòria perfecta i pràcticament il·limitada, qualitat que els permet «consultar obertures i finals», «moure les peces» i «fer anotacions», recursos prohibits per a un jugador humà. Per aquest motiu, l’enfrontament home-màquina no és just.
Els algorismes de ramificació alfa-beta, junt amb funcions d’avaluació cada vegada més sofisticades, dissenyats amb l’ajuda de grans mestres i professionals de les ciències de la computació, són el motor dels programes d’escacs. El llibre aborda aquest aspecte amb molta claredat i pot ser d’interès tant per al lector interessat en la part informàtica com per al jugador, que potser desconeix els budells dels algorismes més competitius. El llibre també analitza les diferències entre el pensament d’un gran mestre davant una posició i el «pensament artificial» basat en l’examen de l’arbre de variants.
Es poden dissenyar algorismes que «aprenguen» de la seua experiència? Sens dubte, la resposta és afirmativa, les «xarxes neuronals» són estructures que tracten d’imitar el funcionament de les neurones i permeten a un programa prendre decisions davant d’un problema. Aquestes xarxes són capaces d’aprendre si els donem una bona «base de coneixement», fàcil de subministrar en escacs per la quantitat de literatura existent, però difícil de digerir. Per aquesta raó, és segur que tindran un lloc en aquest repte de la intel·ligència artificial aplicada als escacs. El joc d’ escacs és un mitjà perfecte per a valorar l’avanç de la in tel·ligència artificial. No es coneix tant de cap altre joc no resolt (no hi ha la partida perfecta, ni tan sols es coneix el seu resultat, encara que conjecture que seria taules).
Els humans hem avançat molt en la comprensió dels escacs, potser gràcies a la utilització de computadores en l’anàlisi de variants. D’altra banda, els escacs estan aconseguint nivells de popularitat insospitats, a causa de l’abaratiment del programari i maquinari per a jugar, l’existència de clubs virtuals en Internet que permeten jugar a qualsevol hora del dia seleccionant la força del rival, seguir un campionat important en temps real o rebre lliçons d’un gran mestre, sense eixir de casa.
Resumint, un llibre altament recomanable, que tracta els temes anteriors amb rigor suficient i de lectura amena. No cal ser un jugador d’escacs expert per gaudir-ne.
Metáforas de Ajedrez «La mente humana y la inteligencia artificial» / Diego Rasskin Gutman / La casa del ajedrez,Madrid, 2005 / 224 pàgines.
