«Mokita en blanco y negro», de Daniel Roberto Altschuler

113-54

Mokita en blanco y negro. Daniel Roberto Altschuler. Foca (Akal), Madrid, 2006. 272 pàgines.

Mokita en blanco y negre és el nou llibre de l’excel·lent divulgador científic Daniel Roberto Altschuler, en altre temps director de l’Observatori d’Arecibo durant dotze anys. Aquesta espècie de Carl Sagan uruguaià ja ens va regalar dues excel·lents perles més: Hijos de las estrellas i Ciencia, pseudociencia y educación. Aquest llibre és una nova demostració que es pot fer bona ciència i ser un bon científic, i dedicar a més part del temps a fer bona divulgació; que ambdues activitats no sols no són incompatibles, sinó que quan es complementen el resultat és altament beneficiós tant per a la societat com per a la ciència en si. No obstant això, el llibre que ens ocupa ací no és (o almenys no tan sols) un llibre de divulgació de la ciència, sinó una anàlisi social del món que ens està tocant viure, des de la perspectiva d’un científic. El significat de la paraula mokita, paraula en idioma kilivila, de Papua – Nova Guinea, és «la veritat que tots coneixem però acordem no mencionar», possiblement perquè ens espanta i preferim ignorar-la. En aquest món en què el desenvolupament demogràfic i tecnològic (en el sentit d’augment desenfrenat, no de millora) ens acosta possiblement a una catàstrofe a curt termini, la relació de la ciència amb la societat és cada vegada major i més definitiva. No obstant això, tant els polítics com bona part dels intel·lectuals pareixen voler ignorar aquesta importància de la ciència en el nostre quefer diari i desacoblar-la del «sistema» pensant que són només l’economia i la política els verdaders motors d’aquest món. De fet moltes vegades són només les veus dels científics (com en aquest cas) les que ens alerten dels perills del mal ús de la ciència i els seus productes, que no és un negoci més amb el qual especular, sinó que està canviant tant la nostra vida quotidiana com l’estabilitat del nostre planeta. En Mokita en blanco y negro es fa una reflexió, amb un cert toc d’humor i ironia (o potser una crida d’atenció), sobre aquesta veritat que vostè, lector, coneix però no menciona: l’esquizofrènia de la nostra societat actual (filla de la ciència) bolcant-se a la pseudociència i la superstició, el perquè de les religions, el puritanisme, les males polítiques del fills de… perdó, dels polítics, els nostres problemes socials, l’educació, les drogues, la crisi del Tercer Món, l’actual i evident catàstrofe ambiental… En definitiva, un llibre imprescindible que li farà pensar sense patir, i espere que també parlar.

© Mètode 2011 - 54. L'espècie mística - Estiu 2007
Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.