|
Montphoto és un concurs fotogràfic de natura i muntanya, però també és un esdeveniment cultural de primer ordre que organitza cursos, classes, conferències, tertúlies, fòrums de debat, exposi-cions, difon llibres… Va començar essent un concurs local, però ara no és un concurs més. Ara, parodiant el Barça, és més que un concurs. En efecte, és una manera d’entendre els certàmens fotogràfics, que ha servit de model per a altres, una manera de difondre la fotografia de natura i un lloc de trobada per a naturalistes. Evidentment, una empresa d’aquesta categoria només es pot portar a bon terme amb l’empenta de molta i bona gent. Sovint s’evita esmentar noms, però a vegades és injust, com penso que seria en aquest cas. Per això vull recordar en Paco Membrives, qui ha aconseguit formar i gestionar un bon equip de treball i transmetre-li l’entusiasme i l’impuls necessari. Ara Montphoto compleix quinze anys. Déu n’hi do. Amb motiu d’aquesta «quinzena prodigiosa», han editat un exquisit llibre, el qual, a més de mostrar fotos precioses, transmet els valors d’esperit muntanyenc i respecte pel medi ambient. No podem dir que sigui el degà dels concursos. Sí, en canvi, que és dels que més ha crescut –tant en quantitat com en qualitat– i, sobretot, ha evolucionat molt en aquest temps. En efecte, no solament ha canviat de nom (de trofeu Montbarbat a concurs Montphoto.com); també ha canviat d’àmbit d’influència: comarcal, nacional, internacional, mundial. Així mateix, fidel a la tradicional transparència, el jurat ha continuat deliberant en públic, però ara es transmet en directe per Internet. No crec que sigui exagerat dir que Montphoto ja forma part de la història de la fotografia de natura a casa nostra. A més, va començar en plena època analògica (el 100% d’obres es lliuraven en paper) i actualment tot és digital i s’envia per internet. Ha tingut la sort de viure una de les èpoques més interessants de la història de la fotografia, el revolucionari canvi de l’era clàssica a la digital. Tant de bo que aquest quinzè aniversari no sigui tan sols una celebració, sinó un punt de sortida per a continuar pel bon camí. I, per qui vulgui nombres, indicarem que a la primera edició es van rebre 300 obres, mentre que a la darrera aquesta xifra es va multiplicar per vint, ja que s’assoliren les 6.000 fotografies, realitzades per 900 autors, procedents de 44 països. Tot un èxit. Se’m fa difícil posar etapes a Montphoto perquè ha sabut fer una transformació contínua, però aprofitant els tres lustres: el primer és el de concurs analògic-local; el segon, digital-nacional; el tercer, internet-internacional; i el quart serà l’època global, que comença ara mateix. Som-hi! L’atzar ha volgut que el recorregut de Montphoto coincidís amb la creació de l’International Wildlife Photography Society (IWP), entitat que vàrem fundar uns altres apassionats per la fotografia de natura, la majoria dels Països Catalans. També molt il·lusionats, vàrem fer una revista i un simposi. La revista, Naturaleza salvaje a través de la fotografía, ha desaparegut després de 28 números, però el simposi es continua celebrant cada any a Vila-real. Ambdues entitats van col·laborar i a la revista sortien les convocatòries i les imatges premiades de Montphoto. I casualment enguany Montphoto rebrà en aquest simposi el Premi de Divulgació de la natura concedit per EDC Natura-Fundació Omacha. Per una altra coincidència històrica, el darrer lustre de Montphoto ha coincidit amb la materialització d’un altre desig llargament anhelat per la comunitat de fotògrafs de natura de casa nostra: associar-se. En efecte, ara fa quatre anys i mig (a finals de 2007) vàrem fundar la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN). De fet, que en ple segle xxi no existís era una anomalia del país, que feliçment s’ha resolt. Precisament, la primera exposició de la SCFN («Natura catalana, rica i plena») es va inaugurar a la darrera edició de Montphoto, Avui dia es fan més fotos que mai: piles de milions cada dia… però quantes transcendeixen l’entorn de l’autor? I sobretot, quantes es transformen en el que sempre s’havia entès com a «fotografies», o sigui, imatges en un suport físic? Molt menys de l’u per mil, sens dubte. Doncs bé, Montphoto, amb aquest llibre es reconcilia una mica amb els que, tot i abraçar amb entusiasme l’era digital, rememorem amb nostàlgia l’època en què una foto sempre la podies tocar. És segur que Montphoto continuarà evolucionant, creixent i adaptant-se a les noves tecnologies. Per exemple, en la darrera edició, la web va rebre 700.000 visites, i això només durant els quatre dies del festival! Tanmateix, no és menys segur que mantindrà els seus principis fonamentals de transparència, participació, independència, ètica fotogràfica i divulgació dels valors naturalistes. Per tot això, podem estar molt satisfets, però cal tenir en compte que sempre és més difícil mantenir-se que arribar-hi. Com deien Albert Torras i Paco Membrives, Montphoto és un ésser viu al qual li cal créixer, alimentar-se i evolucionar per adaptar-se als canvis ambientals. I qui dubti que ho ha fet, que compari la primera i la darrera edició: trobarà que s’assemblen com un ou i una castanya! O millor: com un capgròs i una granota, perquè això sí: són el mateix organisme. El que un dia va ser un desig agosarat, un somni, ara és també una important realitat, que es materialitza en aquest preciós llibre que porta el suggerent i molt adequat subtítol «inspirats per la natura». Albert Masó. Biòleg, professor i fotògraf de natura (Barcelona).
|
Montphoto |
|
|
«Aquest llibre |
