«Mujeres invisibles para la medicina», de Carme Valls Llobet

Dones invisibles per a la societat i la medicina

L’editorial Capitán Swing ens ha fet el regal de tornar a publicar, en 2020, Mujeres invisibles para la medicina, de Carme Valls Llobet, en una edició revisada i actualitzada de la de 2006.

Mujeres invisibles para la medicina. Desvelando nuestra salud. Carme Valls Llobet. Capitán Swing. Madrid, 2020. 488 pàgines.

L’obra para atenció a dos problemes centrals: el mal que una societat patriarcal o de supremacia masculina infringeix a la salut de les dones, per ser dones; i la invisibilitat d’aquest mal i de les dones per a la ciència i la pràctica mèdica. Aquest enfocament és particularment interessant també per partida doble. D’una banda, es va avançar a modalitats més recents de la medicina, com la moderna exposòmica, que s’ocupa dels factors del medi (social i natural) a què estan exposades les persones i que afecten la seua salut. I ho fa des d’una perspectiva feminista. D’altra banda, denuncia que la ciència i la pràctica mèdiques no perceben l’efecte que sobre la salut de les dones té la seua posició social subordinada. En conseqüència, ni diagnostiquen les causes dels problemes de salut i els seus efectes, ni encerten en els diagnòstics. Aquest desencert porta al fet que, amb massa freqüència, els tractaments cronifiquen les malalties o creen noves patologies.

Els àmbits en què Carme Valls ens mostra aquest doble nus d’invisibilitat són nombrosos. En la primera part, tracta les agressions a la salut de les dones. Comença amb l’agressió a la salut mental i continua amb la distorsió del propi cos en l’adolescència, la violència (física, psicològica, simbòlica), la sexualitat, la maternitat i acaba amb l’envelliment. Aquesta primera part és com un manual per a l’alfabetització sobre salut i malaltia que totes les dones (des de les adolescents a les ancianes) hauríem de llegir. En cent pàgines podríem reaprendre com som, què ens danya i com podríem evitar danys majors.

En la segona part, la metgessa Carme Valls passa comptes amb la seua disciplina. Qüestiona tant l’estat de la ciència i la seua ceguesa davant de les dones, com la mala praxi mèdica. Per a fer-ho es val d’exemples en uns quants àmbits en què s’ha evidenciat en l’últim terç del segle xx la invisibilitat de les dones i la seua simptomatologia per a la medicina. Ens mostra el que anomena «el paradigma de la invisibilitat: la malaltia cardiovascular»; la falta d’atenció al dolor, la ignorància dels problemes de salut laboral, i els biaixos de gènere tant en els diagnòstics com en els tractaments. En tots aquests àmbits, Carme Valls reprodueix denúncies i crítiques a la medicina tradicional que, lamentablement, malgrat la seua publicació i divulgació, no han aconseguit millorar la praxi mèdica.

En la tercera i última part, després de l’ombrívol panorama anterior, Carme Valls ens anima, com indica el seu títol: «Salut per a gaudir sense dependències». I efectivament, ens dona pautes perquè aprenguem a revelar l’invisible. Aquest és el seu gran ensenyament.

En resum: Carme Valls ens mostra amb suficient evidència científicaque la falta d’equitat de les nostres societats emmalalteix les dones i que la medicina convencional, com que no ho veu, amb freqüència, les empitjora en lloc de sanar-les.

© Mètode 2021 - 109. El segrest de la voluntat - Volum 2 (2021)

Professora titular de Sociologia de la Universitat de València (Espanya) i presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT, per les seues segles en espanyol) del 2013 al 2016. Investiga sobre diversos temes, especialment sobre gènere i ciència, gènere i ocupació, gènere i metodologia de les ciències socials. En aquests àmbits ha publicat diversos llibres i articles. També ha tingut responsabilitats polítiques com a directora de la Unitat de Dones i Ciència (Ministeri d’Educació i Ciència) i directora general per a la Igualtat en l’Ocupació (Ministeri d’Igualtat).