«Olivos de Castellón. Paisaje y cultura», diversos autors

Olivos de Castellón. Paisaje y cultura
P. Mercè; F. Gonell; B. Moya; A. Oliver i F. Olucha
Servei de Publicacions, Diputació de Castelló.
Castelló de la Plana, 2005. 322 pp.

Nombroses espècies vegetals han estat domesticades des dels inicis de l’agricultura per consolidar una producció regular i diversificada d’aliments. Algunes, a més, oferiren collites tan valuoses que ultrapassaren el simple caràcter productiu i s’integraren a la vida i la cultura dels pobles per esdevindre emblemàtiques. A la Mediterrània, l’olivera és l’arbre que millor exemplifica aquest procés singular. Així, quan s’examina la simbologia i la història de qualsevol de les cultures riberenques, la trobem destacada amb una forta significació, fins al punt de ser distingit com l’arbre característic, el més representatiu entre les batejades com a espècies mediterrànies. Aquesta realitat que reconeixem sens dubte, té les arrels a la Mediterrània oriental, on fa prop de sis mil anys l’ullastre, el parent silvestre de l’olivera, va ser domesticat, conreat, seleccionat, adorat i estès fins arribar a les nostres terres amb els mercaders fenicis. Però… aquesta és una llarga història amb nombrosos escenaris i protagonistes; una història apassionant que, no sols pel fet de ser nostra, val la pena conèixer. Precisament això és el que ens proposa aquest llibre: un recorregut minuciós i profund pel món del arbre i dels seus paisatges, des de les primeres evidències del seu cultiu fins al naixement del mite, des de l’esplendor d’altres temps fins a la seua realitat present, amb problemes d’abandó, transformació i espoli. També la diversitat i qualitat dels productes que amb generositat continua oferint reben la merescuda atenció, encara que el protagonisme principal recau, lògicament, sobre el producte més valuós, l’anomenat or líquid: l’oli. El capítol que es dedica al suc de les olives ens submergeix en una història que gira des d’antic al seu voltant. S’han creat eines i màquines específiques per a extraure’l, recipients per a comercialitzar-lo i conservar-lo i utensilis per a usar-lo com a combustible i com a aliment. Perquè l’oli també té la seua pròpia cultura, un saber popular que ens parla de propietats medicinals, de tradicions arrelades, de cuina casolana i elaborada gastronomia.

Per tant, aquesta obra ens ofereix tota una aventura que supera el límits geogràfics que podrien suposar-se en el títol, per endinsar-se en una travessia històrica que recorre totes les riberes de la Mediterrània. Només en els aspectes més concrets, aquells relacionats amb les zones productores, les varietats cultivades o les problemàtiques locals, els autors es limiten a les terres castellonenques; sense oblidar de presentar-nos els exemplars monumentals més destacats de la província. Aquests tresors del nostre patrimoni agrícola, cultural i, evidentment, botànic reben el reconeixement merescut, que pot fer-se extensiu a les generacions de llauradors que amb tanta cura han anat treballant la terra i el ramatge per convertir-los en ancians mil·lenaris amb troncs que poden superar el 12 metres de perímetre. A més, s’inclouen apartats específics per a explicar les tasques per tenir-ne cura i les conseqüències del maltractament, sense oblidar la presentació de normes per a la visita d’aquests museus a l’aire lliure.

La claredat i senzillesa de la narració conviden a la lectura; els descobriments que amaga cada pàgina empenyen a continuar i, a més, les vora dues-centes fotografies que il·lustren tot aquest viatge ens descobreixen la bellesa i majestuositat dels arbres de mides inabastables, retorçuts en formes impossibles; ens mostren els oliverars argentats com a element bàsic del paisatge castellonenc i els treballs dels camperols per al manteniment i la collita. Un treball fotogràfic que no sols il·lustra continguts, que complementa la paraula escrita i dóna personalitat a un llibre que satisfà plenament el desig de conèixer l’extens, heterogeni i interessant món de l’olivera, en tots els sentits.

© Mètode 2011 - 49. L'arbre evitern - Primavera 2006

Conselleria de Territori i Habitatge, Generalitat Valenciana.