‘Orígenes’, de Carlos Briones, Alberto Fernández Soto i José Maria Bermúdez de Castro
Un cosmòleg, un bioquímic i un paleoantropòleg entren en un bar. No és un acudit. És el possible inici d’una aventura literària que acaba en un llibre que val per tres. Orígenes, així en plural, tracta de tres grans inicis en l’avinguda del temps: de l’univers, de la vida i dels humans. Cada autor, des de la seua disciplina, tracta una part de la història: Alberto Fernández Soto, la cosmologia, Carlos Briones, la química prebiòtica i l’origen de la vida, i José María Bermúdez de Castro, l’aparició de l’espècie humana. La professionalitat dels autors, tots tres membres del CSIC, és una garantia de la qualitat científica de cada apartat: saben molt bé del que parlen. A més, la seua experiència contrastada a divulgar la ciència es tradueix en una presentació eficaç de les idees. Això no vol dir que el text siga fàcil de llegir per a qualsevol públic. Els científics trobaran una obra d’alta divulgació que els permetrà endinsar-se en altres camps que no són de la seua especialitat. Els lectors cultes, apassionats i motivats pel coneixement científic, navegaran per un text que, tot i els tecnicismes i la profunditat que pretén assolir, els recompensarà la travessa amb escreix. Perquè la història dels orígens s’ho val. A banda de les tres parts ben diferenciades escrites per cada autor, el llibre es completa amb un generós pròleg de Ricard Solé, una àmplia introducció i un epíleg que sintetitza els continguts. L’epíleg quasi es llig com una narració curta que sublima tots els continguts cercant una unitat narrativa que manca en les parts dels autors respectius. Perquè cadascú escriu amb el seu estil –i no està malament que així siga– i cada part es pot llegir de manera independent d’una altra. El llibre, salpebrat amb il·lustracions originals, atractives i adequades, acaba amb una bibliografia molt completa.
Som davant, doncs, d’una exploració de les profunditats del passat, plena d’incerteses i de respostes provisionals, des de l’inici de la realitat fa 13.800 milions d’anys fins a l’aparició de la ment humana. La formació de la matèria, l’espai i el temps. El naixement de la química i la constatació que habitem un univers orgànic, basat en la química del carboni. L’emergència de sistemes químics amb capacitat de perpetuar-se en el temps i succeir-se i adaptar-se a l’ambient, generació rere generació, sota la pressió de la selecció natural. La complexitat creixent dels sistemes vivents, fins l’aparició dels animals. I, dins d’un grup poc significatiu de vertebrats mamífers, els primats, l’origen dels humans pensants. Tot plegat, un còctel vertiginós, en proporcions essencialment desconegudes, d’atzar i de determinisme. No es tracta de mites ni llegendes mil·lenàries escrites en llibres sagrats, sinó de narracions molt més fabuloses i brillants. Són les explicacions de la ciència que ens suggereixen nous interrogants a cada pas. I la lluita dels cervells humans contra aquests interrogants, tractant de revelar els remots orígens de tot plegat, de la vida i del mateix pensament humà, és i sempre serà una aventura intel·lectual extraordinària. Aquest llibre és una valuosa guia de viatge.
Juli Peretó. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV).
© Mètode 88, Hivern 2015/16.
