The social instinct ofereix una història integral sobre la nostra habilitat per a cooperar, posant èmfasi en els ambients del nostre passat evolutiu que van propiciar l’aparició d’aquestes solucions de grup.

Tiempo de incertidumbre tracta els orígens de la física contemporània. La narració retrata alguns dels personatges més importants d'aquest àmbit durant del segle XX.

¿Cómo entender a los humanos? vol deixar clar que som tant el producte de la natura i la genètica, com de la criança i la cultura.

Prehistorias de mujeres reivindica el paper de les dones a les societats prehistòriques. Endinsa les seues arrels en la prehistòria per a construir la gran genealogia de totes les dones.

El llibre reflecteix la passió del naturalista anglés Richard Spruce per les petites plantes no vasculars i segueix les jornades d'Spruce pels Pirineus.

En 'Horizontes', James Poskett fa un relat de la història de la ciència des del segle XV fins el XX, des d'una perspectiva global que pretén veure més enllà d'Occident.

'Les hores noves' és un recull d'històries curtes, articles mai publicats abans, farcits d’imatges i metàfores, balsàmicament ben adjectivats.

Una historia con aguijón estudia la natura dels borinots des de diverses perspectives. L'obra és també una reflexió sobre la pèrdua de biodiversitat.

L'obra versa sobre les papallones, el seu origen i la seua natura.

L'autor del llibre pretén acostar al gran públic la seua interpretació personal de la física quàntica, amb un estil interdisciplinari i humanista.

El llibre, coordinat per Joan Mayol, segueix la vida de Ramón Margalef, el primer catedràtic d'ecologia de l'Estat. Margalef va ser un renovador radical dels plantejaments eco­lògics.

Aquest assaig esgrana els enfrontaments de les comunitats de regants amb l’enginyeria de camins, que governava les confederacions hidro­gràfiques, i els falangistes, que dirigien l’Organització Sindical Espanyola.

En la literatura científica hi ha nombrosos exemples al llarg de la història de persones que han mort abans de fer públics alguns dels seus descobriments.

Algo nuevo en los cielos, de Antonio Martínez Ron, explica com ha evolucionat l'exploració dels cels durant la història.

Igual com fem fitxes de llibres, cal fer fitxes dels productes químics que manegem i la diferència entre una ben escrita i una mal escrita pot ser qüestió de vida o mort.

Agustí Camós aconsegueix alhora un estudi clar, abastador i estimulant, a més de necessari, sobre com Lamarck també va ser important en la ciència espanyola del segle XIX.

Educar per al col·lapse és una denúncia de com la societat en què vivim sacrifica la vida als beneficis comercials.

Enfermas recupera una història que destaca el paper de les dones en la medicina i exposa els abusos i males pràctiques que aquestes, en ocasions, han patit.

Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.

Privacidad es poder alerta dels perills de facilitar les nostres dades a les grans empreses tecnològiques.

El pensamiento conspiranoico tracta de comprendre com es generen i per què es propaguen les teories de la conspiració.

Los derechos de los simios mostra com la idea de la personalitat jurídica dels grans simis ha passat de ser considerada com una cosa ridícula, a interessar tribunals de diversos països.

Drogas, fármacos y venenos ens il·lustra sobre la història diverses substàncies i trenca la falsa dicotomia entre allò natural i allò sintètic.

Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.