Agustí Camós aconsegueix alhora un estudi clar, abastador i estimulant, a més de necessari, sobre com Lamarck també va ser important en la ciència espanyola del segle XIX.
Educar per al col·lapse és una denúncia de com la societat en què vivim sacrifica la vida als beneficis comercials.
Enfermas recupera una història que destaca el paper de les dones en la medicina i exposa els abusos i males pràctiques que aquestes, en ocasions, han patit.
Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.
Privacidad es poder alerta dels perills de facilitar les nostres dades a les grans empreses tecnològiques.
El pensamiento conspiranoico tracta de comprendre com es generen i per què es propaguen les teories de la conspiració.
Los derechos de los simios mostra com la idea de la personalitat jurídica dels grans simis ha passat de ser considerada com una cosa ridícula, a interessar tribunals de diversos països.
Drogas, fármacos y venenos ens il·lustra sobre la història diverses substàncies i trenca la falsa dicotomia entre allò natural i allò sintètic.
Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.
L’obra té un interès que transcendeix les papallones perquè, a través seu, reflexiona sobre les relacions de l’ésser humà amb la natura.
En Acoso. #MeToo en la ciencia española, Ángela Bernardo aborda casos d'assetjament sexual o assetjament per raó de sexe en l'àmbit científic i els factors que els fan possibles.
Un llibre que parteix de la història de Lluís Soler Pujol, taxidermista de referència i visionari d’un destí superior, alhora científic, artesà i educador, per a la seua disciplina.
Mons humans, mons naturals reuneix quaranta textos basats en la més tradicional concepció de la història natural: la contemplació de la natura.
