‘Panses a l’ombria del Benicadell’ de Carles V. Fuster Montagut

Panses a l’ombria del Benicadell
Riuraus i sequers a la Vall d’Albaida
Carles V. Fuster Montagut
Institució Alfons el Magnànim. Col·lecció «Estudis comarcals». València, 2020. 240 pàgines.

La història de l’economia valenciana estigué marcada en els segles XIX-XX per l’exportació de productes agrícoles com la taronja, l’arròs o la pansa. És coneguda la dedicació de milers de famílies de la Marina i la Safor, fins a mitjan segle XX, a la producció familiar de pansa de raïm moscatell en sequers (on s’escaldava en calderes i s’estenia al sol) i riuraus annexos: porxades on alçar els canyissos estesos a l’era en cas de pluja. Doncs bé, aquesta labor agrícola, de gran interès etnogràfic, també es desenvolupà a la banda oriental de la Vall d’Albaida: a Terrateig, Montitxelvo, Benicolet, Llutxent, Aielo de Rugat i Rugat.

Ho desvela i ho exemplifica, amb profusió de detalls etnogràfics i de recursos gràfics, el llibre Panses a l’ombria del Benicadell. Riuraus i sequers a la Vall d’Albaida, publicat per la Institució Alfons el Magnànim. Es tracta d’una obra de l’investigador Carles V. Fuster Montagut que fou guanyadora del IX Premi d’Investigació de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, l’any 2012. L’estudiós, llicenciat en Història, amb mestratge en Gestió del Patrimoni Cultural, s’ha especialitzat en la història de la cultura de la pansa i destaca per l’activisme en la recuperació del patrimoni associat al sector, especialment els riuraus. Ha animat la creació de revistes, associacions i mostres etnogràfiques, com la Festa de l’Escaldada a la Vall d’Albaida, de celebració anual, a la qual reserva un espai en aquesta publicació.

Prologat pel catedràtic de filologia catalana Antoni Ferrando (fill de Benicolet), el llibre explica el procés d’escaldada i les arrels històriques de l’activitat, que es remunten a l’atzebib o raïm assecat al sol del temps de l’Àndalus. Dels moriscos i les cartes de poblament del segle xvii, passant per la crisi de la fil·loxera (1910), arribem al 1972: el darrer any en què s’escaldà a la Vall amb finalitat comercial. El recorregut històric, sòlidament documentat, combina dades bibliogràfiques i d’arxiu, descripcions etnogràfiques i cançons i refranys recollits oralment.

Capítol a banda mereix l’arquitectura de la pansa: els riuraus arquejats, que proliferaven antany a la comarca. S’estudia, amb dibuixos il·lustratius i abundant material fotogràfic, el procediment i l’espai de la producció pansera, on s’introduïren fins i tot estufes per a accelerar el procés d’assecament. El lector hi disposa d’un catàleg dels 25 riuraus valldalbaidins millor conservats. Ve després un capítol on s’insisteix en la necessitat de preservar els riuraus per a les noves generacions i transformar-los en espai de trobada comunitària; de memòria d’una tasca familiar molt enyorada pels nostres majors. No debades, l’antiga «cultura de la pansa», commemorada cada any gràcies a l’esforç de l’autor i d’altres veïns de la comarca, atresora en si valors múltiples: socials, històrics, arquitectònics, etnològics, pedagògics, turístics, gastronòmics… Es tanca l’obra amb un recull bibliogràfic, un apèndix documental i un dossier etnogràfic i fotogràfic. És un llibre ben documentat, doncs, però escrit amb vocació divulgativa. Imprescindible per als amants de les tradicions del camp valencià.