‘Perdidos en las matemáticas’, de Sabine Hossenfelder
La bellesa com a mètode científic
Perdidos en las matemáticas
Cómo la belleza confunde a los físicos
Sabine Hossenfelder
Traducció de Jorge Paredes
Ariel. Barcelona, 2019. 363 pàgines.
Si abracem les tesis de la doctora Hossenfelder, pareix que ens trobem en un carreró sense sortida, com si d’imatges recursives en miralls enfrontats es tractara. La física com a ciència ha arribat a un punt de no-retorn i, tal com diu l’autora, la bellesa ha perdut els físics, com les sirenes que cridaven Ulisses i els seus mariners en l’Odissea d’Homer. La investigadora recorre l’estat actual de la definició de teories físiques i defensa que alguns científics han abraçat certes pràctiques mundanals separades del mètode científic. En concret, ens explica que la bellesa matemàtica s’ha convertit en el vector principal de creació i selecció de teories físiques de les rames més elementals i complexes.
La física ha patit un canvi radical durant l’últim segle, lligat a la durada del procés del mètode científic. Els últims físics del segle xix eren capaços de proposar, experimentar i formular teories en el seu temps de vida. Tanmateix, actualment aquest cercle s’ha trencat i, per tant, les teories en els camps de la física fonamental es proposen amb criteris diferents, motivats per idees antròpiques com la bellesa i la simplicitat. Això està generant uns corrents segons els quals les principals teories creades no s’ajusten completament a les dades actuals i busquen solucions en futurs experiments, difícils de generar amb les estructures existents, segons Hossenfelder.
Al llarg del llibre es tracta el concepte de bellesa aplicat pels científics. Històricament, la bellesa científica estava lligada a l’origen diví de les lleis naturals, però actualment la bellesa es troba en els criteris matemàtics. Així, en l’obra s’analitzen dues característiques principals d’aquesta bellesa: la simetria, amb totes les seues variants, i el concepte de naturalitat matemàtica, pel qual s’espera que les constants d’un model siguen molt properes a 1. No obstant això, aquestes dues característiques no es compleixen en el que, avui dia, es considera el model més ajustat a la realitat, el model estàndard de partícules.
L’estructura del llibre combina diferents parts d’assaig amb entrevistes. En les primeres presenta, entre altres temes, resums de les principals teories físiques actuals i la seua relació amb la bellesa matemàtica i explica ferramentes per a la generació de teories. També indaga en la relació entre física, matemàtiques i filosofia, disciplines que han de col·laborar per continuar avançant en el coneixement científic. Per altra banda, presenta entrevistes amb diferents científics de renom amb els quals comenta el concepte de bellesa i la seua opinió sobre l’estat de la física. Es reserva per al final l’anàlisi del perfil menys fotogènic de la investigació científica actual, el qual considera molt centrat en publicacions i cerca de finançament, i proposa algunes ferramentes per a canviar aquest paradigma.
En resum, Perdidos en las matemáticas ens planteja una mirada fora de l’espill convencional de la física, amb explicacions d’un cert nivell en la matèria.
