«Planeta en llamas», d’Andrew C. Scott

Petjades de carbó

El foc està present al planeta Terra des de fa més de 400 milions d’anys, molt abans de l’aparició de la humanitat. Actualment, som l’única espècie que sap produir-lo i controlar-lo. De fa unes dècades, sembla que la convivència foc-ésser humà passa per hores baixes. Pot millorar-se? Andrew C. Scott ens en dona algunes pistes en Planeta en llamas. Partint de la situació actual, ens transporta al passat llunyà, fa milions d’anys, per recórrer, conèixer i comprendre la història i el paper del foc al planeta Terra com a manera d’estar preparats per encarar el futur, un futur amb foc. Scott coneix bé de què parla: és professor d’investigació distingit al Grup de Recerca de Paleobiologia de Plantes del Departament de Ciències de la Terra de la Royal Holloway (Universitat de Londres), centre on ha desenvolupat una activa labor investigadora que compagina amb la divulgació científica.

Planeta en llamas. La historia del fuego a través del tiempo. Andrew C. Scott. Traducció de Victoria Gordo del Rey. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2020. 256 pàgines.

De manera amena, didàctica i desimbolta Scott construeix un relat on es combina l’evidència científica amb l’anècdota personal. Originalment construït sobre vuit capítols, alternativament es pot dividir en quatre parts diferenciades. La primera correspon al present, descriu el cost dels grans incendis descontrolats, megaincendis, així com les noves tecnologies per al seguiment i mapeig del foc. La segona introdueix dues eines de treball fonamentals: l’anàlisi del carbó vegetal fòssil i de les interaccions del foc amb la vegetació, el clima i la concentració d’oxigen atmosfèric, per tal de construir patrons de freqüència del foc. La tercera recorre el passat remot, abans de l’aparició de la humanitat, i el passat recent, des de la seua aparició, per descobrir les evidències que permeten conèixer el règim de foc i la seua variació, comparant-lo amb l’actual. Finalment, la quarta alerta sobre els factors presents que poden interactuar positivament amb el foc i afavorir-lo, i els impactes negatius d’això en el futur.

En agafar el llibre i fullejar-lo, observem un esquelet de manual tècnic senzill: gràfics, referències bibliogràfiques, un glossari i un apèndix amb l’escala de temps geològic, aquesta darrera molt útil. Tanmateix, el cor del llibre desvela una història, escrita de manera indirecta en els sediments, les roques i els arbres. Com desxifrar-la? Amb gran perícia, l’autor se situa a peu pla per mostrar i encaixar els elements del codi natural: carbons vegetals fòssils, isòtops, ferides a la fusta, etc. A poc a poc, va obrint finestres de coneixement, alhora que magistralment proposa un canvi d’escala cronològica, on la unitat de mesura són els milions d’anys, així com un canvi d’escala espacial, on passem de la geografia local a la planetària. Accions encaminades a oferir una nova visió del foc com a força natural global que participa des de fa milions d’anys en el fun­cionament del planeta.

L’autor ens proposa fer pensar i ho aconsegueix. El resultat és una lectura molt recomanable per a aquelles persones interessades a aprendre sobre el foc i també per a professionals d’àmbits diversos oberts a un nou paradigma. Potser el problema no és el foc, sinó la humanitat en la seua manera d’entendre la natura.

© Mètode 2021 - 109. El segrest de la voluntat - Volum 2 (2021)
Jardí Botànic (UV).