«Plantes de Menorca», de Pere Fraga i Arguimbau, Irene Estaún Clarisó, Mireia Comas Casademont i Eva Cardona Pont
|
A la tardor de 2014 va començar a distribuir-se el llibre Plantes de Menorca, que finalitza el recull d’edicions fetes al si del projecte Life cofinançat per la Comissió Europea «Restauració d’hàbitats d’espècies prioritàries a l’illa de Menorca». L’autor principal, Pere Fraga, és considerat ara per ara el principal botànic de l’illa, i de pas és descriptor d’algunes de les espècies endèmiques menorquines de descoberta més recent. Es tracta d’un expert autodidacte, vingut ini-cialment del món de l’horticultura i del rescat de les races agràries locals, però amb una estreta relació amb el món acadèmic de la botànica, demostrada progressivament amb nombrosos articles tècnics i científics signats ensems amb especialistes d’universitats i centres de recerca. Un bon exemple del seu quefer de qualitat fou el seu lideratge a l’obra Catàleg de la flora vascular de Menorca, editada el 2004 per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME). Per a Plantes de Menorca el seu quefer s’enriqueix amb les aportacions de les tres coautores del text, més especialitzades en la gestió directa del patrimoni natural, dintre del mateix projecte Life. L’obra ara ressenyada s’allunya bastant del clàssic sistema de fitxes d’espècies, i enceta un nou model de presentació de la informació que sembla no tenir antecedents en cap altra guia similar, mitjançant fitxes temàtiques ordenades alfabèticament, que poden referir-se indistintament a espècies, famílies botàniques, comunitats vegetals, o agrupacions de plantes per caràcters o comportaments –per exemple, endèmiques, paràsites, exòtiques, etc.–, tot redactat amb un llenguatge fàcilment comprensible, fugint de l’excés de tecnicismes però sense caure en la incorrecció científica. Es crea així sense dubte una major complicitat amb el lector, qui, de fet, pot llegir pràcticament tot el text com si es tractara d’un assaig o d’una redacció descriptiva. Podríem dir que l’enfocament global del text s’acosta més al que podem trobar en moltes obres britàniques o nord-americanes adreçades a voluntaris i altres interessats en la conservació de les plantes, i que conrea una literatura amena, descriptiva i a la vegada reivindicadora de les tradicions locals i de la relació milenària entre els humans i la natura. Els textos van àmpliament il·lustrats amb imatges de les principals espècies o hàbitats comentats a cada fitxa, i en aquest cas figuren els noms científics al peu de cada fotografia. Potser com a defecte sempre menut del llibre, els lectors trobaran moltes fotografies massa petites, i els experts en il·lustració també trobaran a faltar una mica més de contrast en el color de les imatges, en tot cas un problema comú a la majoria d’obres similars impresses sobre paper ecològic de bona qualitat. A banda d’altres capítols més estandarditzats –introducció, bibliografía, etc.–, se n’hi inclou un amb croquis i descripcions de deu recorreguts botànics recomanats, on es fa una ressenya sintètica dels hàbitats i espècies més destacades que contenen. Sense dubte les virtuts ultrapassen àmpliament les petites errades o defectes, en un llibre que podem recomanar des d’ací als qui vulguen saber més sobre la seua flora i el paisatge vegetal. Emili Laguna. Servei de Vida Silvestre-CIEF, Generalitat Valenciana. |
Plantes de Menorca
|
