«Pot un darwinista ésser cristià?», de Michael Ruse

132b-56

¿Puede un darwinista ser cristiano?.
Michael Ruse.
Siglo XXI. Salamanca, 2007. 293 pàgines.

Aquesta pregunta se la fa el filòsof de la ciència i escriptor anglès Michael Ruse al títol del seu llibre recentment publicat en castellà per l’editorial Siglo XXI, on analitza la relació entre ciència i religió, però reduint en realitat el seu camp d’es­tudi al conflicte entre darwinisme (de vegades l’evolucionisme en sentit ampli) i el cristianisme en tots els seus vessants. Després d’una excel·lent introducció on es revisa críticament la història –sovint farcida de mites– del triomf de la teoria evolutiva, Ruse descriu lúcidament els fonaments de la fe cristiana. Tot seguit, passa una revista sistemàtica als punts on el conflicte és més evident (com ara la contradicció entre la bondat de Déu i l’existència evident del mal, l’origen de la vida, o fins i tot l’existència dels extra ter restres), aïllant i descrivint, amb l’ajut d’un gran nombre de cites de científics, teòlegs i filòsofs de la ciència, el nucli dur de les diferències, reduint-lo finalment a l’essència i concloent-ne –inva­ria­­blement– que ciència i religió són compatibles i que per tant un darwinista pot ésser cristià.

La conclusió de Ruse després de confrontar darwinistes i teòlegs és l’existència d’unes preocupacions comunes, on ambdós pensaments, lluny de xocar, es complementen. Hi ha, per tant, un solapament, una franja de contacte on el conflicte no és tal, la qual cosa permet a qualsevol bon darwinista –sempre segons Ruse– de continuar esforçant-se per comprendre els mecanismes de l’evolució mentre continua anant a missa cada diumenge.

Aquest llibre no es pot entendre sense tenir en compte el vivíssim conflicte actual entre evolucionistes i creacionistes en alguns estats dels Estats Units. En aquest marc, Ruse intenta una tercera via, oferir la mà als pensadors cristians més moderats i d’aquesta manera aïllar els fonamentalistes, partidaris de l’ense nyament literal del Gènesi a l’escola com a contrapunt a l’estudi científic de l’evolució. I és que la relació entre ciència –en particular la biologia– i la religió és un tema complicat també per als científics. Alguns evolucionistes, com el famós paleontòleg i divulgador Stephen Jay Gould, consideraven que no hi ha interferència possible, simplement perquè no tracten els mateixos temes. D’altres tenen una posició més decidida, que hom podria qualificar fins i tot de temerària. Richard Dawkins, autor del conegut El gen egoista, ho ha fet palès en un altre llibre, El miratge de Déu, on ha decidit passar al contraatac amb una bateria d’arguments dirigits a convèncer el lector que l’existència de Déu és –com a mínim– improbable.

I ara, la dada curiosa. Ruse ha llegit el llibre de Dawkins. La seua opinió? «Aquest llibre fa que m’avergonyesca d’ésser ateu.» Ateu. Perquè el que no diu Michael Ruse enlloc al llarg de les 293 pàgines del seu llibre on conclou que es pot ser darwinista i creure en Déu és que ell, en Déu, no hi creu. Ni tan sols és agnòstic, allò tan còmode, sinó ateu, un convençut de la no existència de l’Altíssim. Potser en un altre llibre ens explicarà els motius pels quals deixa la fe per a nos­altres, els altres darwinistes.

© Mètode 2011 - 56. Matèria d'art - Número 56. Hivern 2007/08

Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (CSIC-UV)