Promiscuidad.
Tim Birkhead.
Editorial Laetoli. Pamplona, 2007. 317 pàgines.
Herbert Spencer va utilitzar la frase «supervivència del més apte» com una metàfora equivalent al concepte de selecció natural de Darwin. Aquesta frase va tenir èxit, fins al punt que el mateix Darwin la va adoptar en les últimes edicions de l’Origen de les espècies. No obstant això, sobreviure no és el que determina l’èxit evolutiu dels organismes: el que importa és la reproducció, el sexe, la «promiscuïtat», com resa el títol del llibre de Tim Birkhead. La idea que moltes característiques dels organismes han evolucionat a pesar de ser una càrrega per als seus portadors, un handicap, és el centre del concepte de selecció sexual, proposat també per Darwin (1871). En època de Darwin no estava ben vist parlar de sexe en públic, i encara menys en un treball científic. Ara, però, podem parlar-ne sense embuts, i aquest llibre és un exemple. El comportament sexual és un camp d’investigació molt actiu en biologia evolutiva, i tots els anys es publiquen centenars de treballs que demostren que l’obtenció de parella, l’aparellament, i molts dels comportaments postcòpula, estan sorprenentment adaptats per maximitzar el nombre de descendents. Els mascles competeixen entre si i les femelles trien amb qui aparellar-se. Aquesta regla general només s’inverteix en unes poques espècies, en què els mascles són el recurs limitat, i, en conseqüència, les femelles competeixen pels seus «favors». El llibre de Tim Birkhead revisa precisament aquesta ingent literatura i la fa accessible al lector profà en la matèria, utilitzant exemples cridaners, en una àmplia varietat d’organismes, incloent-hi la nostra espècie. Els comportaments més curiosos són explicats utilitzant la teoria evolutiva. Per exemple, els peixos del gènere Corydoras no copulen mai, però el més extraordinari és que els mascles no expel·leixen l’esperma sobre la fresa, sinó que literalment la femella s’engul l’esperma del seu company, el fa passar a través del tub digestiu, i tot seguit expulsa els ous i l’esperma, i d’aquesta manera es produeix la fertilització. Aquest i altres exemples són utilitzats de manera magistral per Birkhead per il·lustrar les pressions evolutives que determinen el comportament reproductor, no sols abans de la còpula, sinó especialment després, en l’anomenada «selecció sexual postcòpula». El llibre mostra que no hi ha gaire harmonia entre mascle i femella, i sí una enorme dosi de conflicte sexual. El capítol 3 tracta fins a quin punt la selecció sexual ha estat tan potent per a determinar no sols l’evolució dels caràcters sexuals secundaris, sinó també dels primaris, és a dir, dels òrgans genitals. Els mascles continuen competint a l’interior del cos de la femella per fertilitzar els ous, mitjançant la competència entre espermatozoides (capítols 4 i 6); les femelles trien quin mascle fertilitzarà els seus ous, fins i tot molts dies després de la còpula, mitjançant els mecanismes d’elecció femenina críptica (capítols 5 i 6); i ambdós sexes s’embranquen en una lluita sense quarter per intentar controlar el procés reproductor. Birkhead acaba el seu llibre amb una excel·lent revisió dels beneficis que les femelles obtenen de la promiscuïtat (capítol 7). El lector podrà llavors respondre de manera òbvia a la pregunta que planteja el títol de la ressenya, i plantejar-se una altra de més pertinent: com és possible que hi haja femelles que s’aparellen una sola vegada en la seua vida, o que ho fan només amb un mascle? La resposta l’espera a l’interior de Promiscuidad.
