‘¿Qué es comer sano?’, de J. M. Mulet
Desmuntant mites de l'alimentació saludable
Avui dia els consumidors suportem un bombardeig incessant d’informació nutricional, alimentària i dietètica. És moda donar consells sobre pautes alimentàries, sobrevalorar uns aliments i demonitzar-ne uns altres. Moltes persones, algunes de les quals molt mediàtiques, però en general sense formació acadèmica o científica, s’aventuren a recomanar i promocionar dietes, donar consells per a perdre pes, guanyar musculatura o, fins i tot, guarir malalties mitjançant la ingesta de certs aliments. És certa tota la informació que arriba al consumidor? Hi ha estudis científics contrastats que avalen els suposats beneficis o perjudicis sobre la salut d’un determinat aliment?
Aquest tipus de preguntes i moltes més se les planteja J. M. Mulet, doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat de València i actualment professor de biotecnologia en la Universitat Politècnica de València, en el seu últim llibre titulat ¿Qué es comer sano? En aquesta obra dona rèplica a 101 mites que circulen pels diferents mitjans de comunicació i matisa si són falsos, certs o són mitges veritats.
El llibre comença fent al·lusió a tres de les afirmacions que més es repeteixen en fòrums, tertúlies televisives, revistes i xarxes socials. Mulet respon, recorrent a arguments científics elementals, a les preguntes: «Som el que mengem?»; «De què fa gust una tomaca avui dia?», i «Menjaven millor les nostres àvies?». Després d’aquesta introducció sobre temes que de segur que el lector reconeix, perquè és impossible no haver escoltat o llegit alguna cosa sobre aquest tema, Mulet explica de manera molt senzilla i amb un llenguatge molt directe diferents mites sobre alimentació agrupats per temàtiques. Per exemple, l’autor fa un repàs a les al·legacions sobre beneficis o perjudicis atribuïts a l’aigua, la llet, el sucre, el pa, la carn, la fruita, la verdura… és a dir, els aliments bàsics. També discuteix les «fantàstiques» propietats que suposadament s’atribueixen a alguns dels anomenats «superaliments», com la quinoa, les baies de goji, el kale o l’àloe vera; o tot el contrari: per què injustament tenen mala premsa l’oli de colza, l’oli de palma o el panga, per esmentar-ne alguns.
El llibre no oblida, per la controvèrsia que generen, els additius, l’etiquetatge moltes vegades confús i els materials usats en els envasos d’aliments. Els consumidors ens guiem pels colors i les al·legacions que apareixen en els productes, però, què hi ha darrere d’aquests missatges i eslògans? Moltes vegades només publicitat, reclams i veritats a mitges. I no podien faltar, entre uns altres, els aliments ecològics, la copeta de vi o els productes destinats als esportistes, ni l’al·lusió a dietes que diuen guarir malalties sense base científica sòlida. L’autor recorda al lector/ consumidor que les modes nutricionals no són solament perilloses per a la salut, sinó que també ho són per a la butxaca, com exemplifica amb els sucs detox, molt populars actualment.
En conclusió, és clar que els consumidors som els qui triem, i hem d’inclinar-nos per productes frescos, aliments sense «etiquetes», no obsessionar-nos amb les calories i exigir seguretat alimentària. Una dieta variada i exercici físic són una bona base saludable. I, tal com ens diu l’autor: «Un consumidor informat és més difícil d’enganyar».
