Ramon Margalef: l’home, l’ecòleg i les illes Balears, de Joan Mayol i Serra
Margalef i les Balears
Ramon Margalef: l’home, l’ecòleg i les illes Balears.
Joan Mayol i Serra (coord.)
Lleonard Muntaner. Palma, 2022. 88 pàgines.
El llibre Ramon Margalef: l’home, l’ecòleg i les illes Balears és un opuscle carregat d’estima, reconeixement i gratitud cap a qui va ser un dels ecòlegs més importants de les darreries del segle xx, Ramon Margalef López (Barcelona, 1919-2004).Ramon Margalef fou catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (el primer catedràtic d’Ecologia de l’Estat). És reconegut com una de les persones més lúcides de l’ecologia durant el segle XX. Deixant de banda el capítol introductori, l’obra recull set aportacions impregnades d’emoció. És un encant de llibre, coordinat per Joan Mayol, exalumne seu –com qui subscriu aquestes línies–, i realitzat des de la perspectiva de la seva relació amb Mallorca.
Al llibre es pot navegar –a través de l’escriptura del seu fill– des d’aspectes íntims i personals de quan festejava amb na Maria Mir, fins a visions des d’una perspectiva més professional d’antics alumnes seus. Cadascuna de les aportacions fa palès com l’empremta deixada per Margalef als autors és fonda i càlida, tant en l’esfera científica com en la personal. No hi ha dubte que la seva aportació no sols a la ciència ecològica, sinó a la formació de generacions d’ecòlegs, supera en la seva dimensió i en qualitat tot allò que es pot imaginar.
El relat del seu fill també ens deixa entreveure com Margalef ja tenia, ben aviat, el cuquet de la investigació, la dèria de conèixer i entendre la natura. Des de molt jove es va iniciar estudiant els organismes que vivien a la bassa del jardí de la llar familiar amb un microscopi de fabricació casolana. Considerava aquesta bassa el seu «laboratori d’hidrobiologia».
Joandomènec Ros dona una imatge de la projecció internacional del treball innovador realitzat per Margalef, qui va partir d’una formació autodidàctica i va arribar a ser capdavanter en el trànsit de l’ecologia cap a una ciència moderna i d’excel·lència. La seva transcendència es veu ben reflectida no sols per haver estat altament productiu, sinó també per la qualitat d’aquesta producció i l’originalitat del seu pensament.
Ramon Folch situa l’obra de Margalef a un nivell gairebé «revolucionari». Fou «renovador radical dels plantejaments ecològics», «subvertidor de paradigmes obsolets», «transformador del coneixement naturalístic», «pensador de la ciència…» I tot això a partir del contacte directe amb la natura. En paraules d’en Folch: «Per entendre la natura cal saber tocar-la, amarar-se’n. Margalef hi excel·lia». La seva metodologia d’aplicar eines de la teoria de sistemes i la teoria de la informació a les aproximacions naturalístiques de l’anàlisi de la diversitat varen revolucionar l’ecologia; de la seva mà, aquesta entrà a la categoria de les disciplines fiables.
La resta de contribucions van en la mateixa línia de reconeixement al mestre des de diferents perspectives personals. Margalef fou un home que va fer una feina ingent. Gaudia del treball, i gràcies a les seves qualitats analítiques i a l’estudi directe dels ecosistemes limnètics va poder arribar a una aproximació teòrica, holística i integradora de l’ecologia primer, i de l’estructura i funcionament de tota la biosfera després. El llibre, ben recomanable, és una petita mostra de reconeixement i agraïment cap al mestre que no oblidam.
