Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas
Martine Jaminon, Jesús Navarro Faus
Nivola. Tres Cantos, 2009.
256 pàgines.
Hi ha un consens entre els investigadors en didàctica de les ciències sobre el fet que presentar els coneixements en l’estat final d’elaboració no facilita l’aprenentatge: els estudiants han de notar, han de viure, el procés de construcció dels coneixements com a requisit per a un aprenentatge reeixit. Això suposa, entre altres coses, esbrinar els problemes que han originat la construcció dels coneixements científics; tenir nocions sobre la manera com els científics aborden els problemes; tenir algun coneixement dels desenvolupaments científics recents i de les perspectives que obren; conèixer algunes de les implicacions tecnològiques i socials dels avenços científics, i, també, com determinats avenços tecnològics i necessitats socials han marcat el camí de la ciència… Si acceptem tot això, hem de coincidir que el llibre Las radiaciones de Martine Jaminon i Jesús Navarro és una eina especialment útil en l’ensenyament, i això malgrat que la problemàtica que s’hi tracta, les radiacions, pot ser considerada àrida i poc atractiva.
Vivim immersos en un espai ple de radiacions, que condicionen en gran mesura la nostra vida, i que no podem defugir. Lluny d’amagar el cap sota terra convé prendre consciència dels problemes a què ens encarem: en un país que disposa de ben poques fonts d’energia primària, i on, aproximadament, la meitat de l’electricitat produïda té un origen fòssil, el debat al voltant de l’energia nuclear és totalment absent dels mitjans de comunicació, més encara quan no hi ha cap consciència social sobre la necessitat de reduir la despesa energètica; ningú no vol antenes de telefonia mòbil a prop de sa casa, però tampoc no estem disposats a prescindir dels mòbils; s’ha hagut de llevar el mot nuclear a les familiars ressonàn-cies magnètiques i això perquè es tracta d’una paraula que astora la gent. Tanmateix, són poques les precau-cions que adoptem contra les radiacions solars (responsables, com és ja sabut per tots, de l’augment del nombre de càncers de melanoma); pensem –sense cap mena de prevenció intel·lectual!– que tot el que considerem natural és per se saludable o beneficiós per als humans, quan el fet és que la major part de les radiacions nuclears que rebem són d’origen natural, i és clar que la condició de natural, ací, no significa que siguen innòcues…
En un llibre anterior, Los caminos cuánticos, Jesús Navarro afirmava que Feynman aprenia a partir de les respostes que obtenia de les preguntes que contínuament ell mateix es feia. En el seu darrer llibre sembla que Jaminon i Navarro han seguit la mateixa estratègia: són nombrosíssims els interrogants que els autors plantegen sobre cadascun dels aspectes tractats (encara que no tots hi són contestats: s’espera que siguen els lectors interessats els qui hi cerquen les respostes), i això, que representa una mena de repte per al lector, també serveix per a orientar les informacions i explicacions que tot seguit els divulgadors proposen. D’aquesta manera, la lectura esdevé amena i fa ben palesos el sentit i l’interès de les idees presentades.
«Vivim immersos en un espai ple de radiacions, que condicionen en gran mesura la nostra vida, i que no podem defugir»
El propòsit dels autors d’escriure un llibre útil per a lectors sense una formació científica està plenament aconseguit. Aquest perfil baix de lector final fa, en efecte, que siga aquesta una lectura molt recomanable per a tots aquells interessats a participar en el debat sobre el paper que han de representar la ciència i la tecnologia en una societat democràtica, els problemes que intenten resoldre, les solucions que es proposen, etc. Ben mirat, sembla particularment adreçat als estudiants de secundària; un espai editorial, el de la divulgació científica amb criteris didàctics professionals, que, per cert, va molt escàs de publicacions.
Els autors afirmen en l’epíleg: «Les radiacions són beneficioses o perjudicials? […] Esperem haver proporcionat al lector prou elements perquè trobe les seues pròpies respostes.» Però aquesta publicació no se circumscriu als continguts estrictament relacionats amb les radiacions, sinó que aprofita aquesta problemàtica per tractar, a més a més i ni que siga de raspallada, molts altres aspectes, com ara el paper de la comunicació entre els investigadors, el paper de les dones en la ciència, la manera de treballar dels científics, el procés de construcció dels coneixements, les aplicacions dels avenços aconseguits, etc.
Els autors afirmen que Roentgen, Becquerel, Rutherford, etc., no mostraren una gran imaginació quan anomenaren raigs X, raigs α, raigs β o raigs γ a les noves radiacions, però tampoc l’editor ha estat massa enginyós amb el títol escollit per al llibre: Las radiaciones sembla un nom poc suggeridor.
Per acabar, una qüestió dolorosa: Per què no se n’ha fet, o no se’n fa, una edició en català, on patim un dèficit de publicacions científiques més sagnant encara? Aquest interrogant –ja us ho podeu pensar– no el responen els autors.
