«Salvad al niño», d’Enrique Perdiguero Gil

Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona) i per altres autors invitats a participar-hi, es desitja contribuir a dinamitzar el debat historiogràfic multidisciplinari sobre la història de la infància, reobert en els últims anys. A tal objecte, demògrafs, metges d’atenció primària, historiadors de la pedagogia i historiadors de la medicina (el col·lectiu més ampli), pertanyents a les universitats de València, Alacant, Miguel Hernández, Sàsser (Itàlia), Versalles (França), Castella – La Manxa i a l’Institut d’Història del CSIC (Madrid), reflexionen sobre el procés de construcció de la infància i les mesures de protecció empreses a França, Itàlia i Espanya. Dels resultats obtinguts en els dos primers països, referents nostres, s’ocupen respectivament Catherine Rollet i Lucia Pozzi, que han sabut servir-se de la seua dilatada experiència per a oferir una útil visió panoràmica en la primera part del text. Mentre que en la segona i més extensa es mostra la situació a Espanya, i s’aprofundeix en alguns aspectes, analitzant les principals iniciatives legislatives i institucionals, el paper protector de l’educació i de la higiene, i la construcció del concepte “d’infància anormal”.

Així, E. Perdiguero i E. Robles estudien atentament el protagonisme de la Sociedad Española de Higiene en la gestació, elaboració i aprovació de la Llei de Protecció de la Infància de 1904 a imatge de la francesa de 1874, i J. L. Barona dóna compte àmpliament de l’aplicació de la dita llei mitjançant la constitució del Consell Superior de Protecció a la Infància i Repressió a la Mendicitat i la creació de ProInfantia (1909), el seu òrgan d’expressió. El paper que pediatres i pedagogs van tenir en els intents d’introduir models institucionals forans de protecció a la infància és presentat de manera atractiva per R. Álvarez. Al seu torn, J. Lloret mostra com va percebre la premsa mèdica valenciana el problema de la infància i la necessitat de protegir-la entre 1855 i 1939. El paper de l’educació i la higiene en la protecció de la infantesa l’examina des del punt de vista de la història de la pedagogia I. Palau, i des del prisma de la història de la medicina ho fan Bernabeu, Esplugues i Galiana. Aquests últims autors, analitzant rigorosament el contingut del I Congrés Espanyol d’Higiene Escolar (1912), ens acosten a la institucionalització de la higiene escolar, mostren com es va incorporar al moviment regeneracionista, que situava el problema higienicopedagògic en primer pla i atribuïa un destacat paper a la Inspecció Mèdica Escolar, especialment per a la selecció d’anormals. Del procés de construcció de la infància anormal des del punt de vista de la medicina i la pedagogia s’ocupa brillantment M. del Cura, mentre que R. Huertas, amb el seu mestratge habitual, analitza el problema de la delinqüència infantil, la medicalització i patologització d’aquests nens i la recerca de solucions en el Tribunal Tutelar de Menors i les noves institucions creades entorn seu.

Els petits errors mecanogràfics en l’edició del text no entelen la seua qualitat. Els treballs reunits en aquest interessant volum, que se sumen a altres contribucions prèvies realitzades a Espanya per molts dels autors que col·laboren en aquest llibre, així com per R. Ballester, E. Balaguer, E. Rodríguez Ocaña i T. Ortiz, mostren la bona salut de què gaudeix el tema de la història de la infància en el nostre país i projecten una mirada atenta al marc internacional, que l’any vinent oferirà un nou fòrum de debat a la Universitat de Linköping (Suècia).

Salvad al niño. Estudios sobre la protección a la infancia en la Europa mediterránea a comienzos del siglo XX. / Enrique Perdiguero Gil (comp.) /   València, Seminari d’Estudis sobre la Ciència, 2004 / 324 pàgines.

© Mètode 2011 - 51. Grossos i prims - Tardor 2006

Unitat d’Història de la Medicina. Fac. de Medicina. Universidad de Castilla-La Mancha