Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona) i per altres autors invitats a participar-hi, es desitja contribuir a dinamitzar el debat historiogràfic multidisciplinari sobre la història de la infància, reobert en els últims anys. A tal objecte, demògrafs, metges d’atenció primària, historiadors de la pedagogia i historiadors de la medicina (el col·lectiu més ampli), pertanyents a les universitats de València, Alacant, Miguel Hernández, Sàsser (Itàlia), Versalles (França), Castella – La Manxa i a l’Institut d’Història del CSIC (Madrid), reflexionen sobre el procés de construcció de la infància i les mesures de protecció empreses a França, Itàlia i Espanya. Dels resultats obtinguts en els dos primers països, referents nostres, s’ocupen respectivament Catherine Rollet i Lucia Pozzi, que han sabut servir-se de la seua dilatada experiència per a oferir una útil visió panoràmica en la primera part del text. Mentre que en la segona i més extensa es mostra la situació a Espanya, i s’aprofundeix en alguns aspectes, analitzant les principals iniciatives legislatives i institucionals, el paper protector de l’educació i de la higiene, i la construcció del concepte “d’infància anormal”.
Així, E. Perdiguero i E. Robles estudien atentament el protagonisme de la Sociedad Española de Higiene en la gestació, elaboració i aprovació de la Llei de Protecció de la Infància de 1904 a imatge de la francesa de 1874, i J. L. Barona dóna compte àmpliament de l’aplicació de la dita llei mitjançant la constitució del Consell Superior de Protecció a la Infància i Repressió a la Mendicitat i la creació de ProInfantia (1909), el seu òrgan d’expressió. El paper que pediatres i pedagogs van tenir en els intents d’introduir models institucionals forans de protecció a la infància és presentat de manera atractiva per R. Álvarez. Al seu torn, J. Lloret mostra com va percebre la premsa mèdica valenciana el problema de la infància i la necessitat de protegir-la entre 1855 i 1939. El paper de l’educació i la higiene en la protecció de la infantesa l’examina des del punt de vista de la història de la pedagogia I. Palau, i des del prisma de la història de la medicina ho fan Bernabeu, Esplugues i Galiana. Aquests últims autors, analitzant rigorosament el contingut del I Congrés Espanyol d’Higiene Escolar (1912), ens acosten a la institucionalització de la higiene escolar, mostren com es va incorporar al moviment regeneracionista, que situava el problema higienicopedagògic en primer pla i atribuïa un destacat paper a la Inspecció Mèdica Escolar, especialment per a la selecció d’anormals. Del procés de construcció de la infància anormal des del punt de vista de la medicina i la pedagogia s’ocupa brillantment M. del Cura, mentre que R. Huertas, amb el seu mestratge habitual, analitza el problema de la delinqüència infantil, la medicalització i patologització d’aquests nens i la recerca de solucions en el Tribunal Tutelar de Menors i les noves institucions creades entorn seu.
Els petits errors mecanogràfics en l’edició del text no entelen la seua qualitat. Els treballs reunits en aquest interessant volum, que se sumen a altres contribucions prèvies realitzades a Espanya per molts dels autors que col·laboren en aquest llibre, així com per R. Ballester, E. Balaguer, E. Rodríguez Ocaña i T. Ortiz, mostren la bona salut de què gaudeix el tema de la història de la infància en el nostre país i projecten una mirada atenta al marc internacional, que l’any vinent oferirà un nou fòrum de debat a la Universitat de Linköping (Suècia).
Salvad al niño. Estudios sobre la protección a la infancia en la Europa mediterránea a comienzos del siglo XX. / Enrique Perdiguero Gil (comp.) / València, Seminari d’Estudis sobre la Ciència, 2004 / 324 pàgines.
