«El “sistema Ciprés” de barreras cortafuegos» i «Monumental Trees and Mature Forests Threatened in The Mediterranean Landscapes»

89a-82

El primer que s’ha de dir d’aquests volums és que són fruit del projecte de recerca CypFire: Barreres verdes de xiprer contra l’incendi: una solució factible, ecològica i econòmica per a salvaguardar les regions mediterrànies (Ref. 2130/2G-MED09-070) desenvolu-pat durant el període 2010-2013 i cofinançat amb fons FEDER del Programa de Cooperació Territorial MED de la Unió Europea. Un projecte l’objectiu del qual ha estat aportar noves estratègies en la lluita contra el foc. En aquesta recerca s’ha partit de la constatació que en els darrers trenta anys els incendis a Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia han afectat una superfície de 475.000 hectàrees per any, que es corresponen amb l’1% de la superfície forestal dels cinc països. Si, a més, afegim que les temperatures podrien pujar en el futur i el nombre d’incendis i les hectàrees de superfície cremades s’incrementen any rere any, el tema no només és ben viu sinó que la prevenció del foc ha de ser considerada una prioritat europea.

També s’ha de dir que aquests dos volums conformen una unitat sorgida del tronc únic del projecte de recerca, encara que cadascun d’ells té una funció diferent tot i retroalimentar-se mútuament. El primer té un perfil més tècnic, ja que recull les aportacions en forma d’articles del que ha estat el procés de recerca científica, mentre que el segon exhibeix una vocació més divulgadora, però d’una divulgació documentada i il·lustrada mitjançant un registre fotogràfic d’alta qualitat.

Però anem per parts. El ‘sistema Ciprés’ de barreras cortafuegos: selvicultura preventiva recull en vora una vintena de textos les aportacions científiques produïdes en el context del projecte CypFire, una sèrie de treballs d’estudi, recerca i gestió d’àrees experimentals de xiprers en nou països del Mediterrani, adreçats a l’ús d’aquests arbres com a barreres contra els incendis forestals. Especialment significatives són les iniciatives al voltant de la parcel·la experimental del barranc de l’Herbassana al terme de Xèrica, que fita amb les terres de València i de Castelló. El 30 de juny de 2012, un incendi de grans proporcions, que s’havia originat la vespra al terme d’Andilla, va afectar aquesta parcel·la de xiprers. El foc, de ràpida evolució, va encerclar la parcel·la, sense arribar a penetrar dins ni per l’estrat arbustiu, ni per l’herbaci ni per la necromassa, i va continuar en la direcció que portava. El resultat fou que un 60 % dels xiprers no presentaven cap tipus de danys i únicament l’1,27 % dels arbres entraren en ignició, mentre que la resta presentaren diversos percentatges de deshidratació en la copa. En conclusió, el foc no va penetrar en la parcel·la experimental de xiprers i, un any després de l’incendi, les zones deshidratades de la copa dels arbres havien rebrotat de nou. 

D’altra banda, els estudis de la inflamabilitat del xiprer mediterrani realitzats en laboratoris de Florència i Madrid han posat de manifest, entre altres aspectes, que el contingut hídric del xiprer mediterrani és superior al d’altres espècies semblants, com les alzines o el pi blanc; i que el temps d’ignició de les parts vives d’aquest arbre és d’entre 1,5 i 7 vegades superior al d’altres espècies forestals. També s’ha constatat que la longitud màxima de la flama quan se n’encenen les parts vives és un 22 % menor que la del pinastreo del pi pinyoner, i un 39 % menor que la del pi blanc.
I que la consumibilitat de les mostres vives del xiprer és inferior a la d’altres espècies mediterrànies. L’alta proporció de cendres, que indica un elevat percentatge de sals, podria influir en el retard en la ignició, ja que aquestes substàncies podrien comportar-se com un retardant de la combustió.

El volum, en què es proposa l’ús de tallafocs de xiprers com una solució més factible, econòmica i ecològica que altres mesures de lluita contra el foc, es completa amb altres textos de notable interès. Com ara el dedicat a descriure els exemplars de la família Cupressaceae que hi ha a l’arborètum del Jardí Botànic de la Universitat de València, o com la visió etnobotànica del foc i la gestió del territori que fa l’escriptor i naturalista Ignacio Abella. Per últim, resulten particularment significatives les pàgines que tanquen el volum dedicat a la repercussió mediàtica del projecte CypFire.

D’altra banda, Monumental Trees and Mature Forests -Threatened in The Mediterranean Landscapes (“Arbres monumentals i boscos madurs amenaçats en el paisatge mediterrani”)és un llibre que entra pels ulls. Es pot dir que a simple vista és un excel·lent inventari d’arbres monumentals de la regió mediterrània, il·lustrat amb unes fotografies de gran qualitat. Però a més d’això, després d’un repàs acurat, és constata que és una completa i documentada aproximació al present del patrimoni dels nostres boscos des de diverses perspectives. Com a punt de partida, la Directiva Hàbitats, d’on venim. Després, cap on anem, és a dir, l’estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat 2020 i els arbres monumentals. Sense deixar d’abordar quina és la situació dels boscos a Europa i quines les amenaces, pressions i pertorbacions, entre les quals hi ha el foc, que pateix. També hi ha un apartat dedicat a les mesures de protecció i les normes de conservació i geriatria arbòria. Per a acabar, hi ha l’inventari d’una cinquantena d’exemplars d’arbres monumentals dels boscos dels països implicats en aquest projecte, una dotzena llarga d’exemplars localitzats en terrenys agrícoles i més d’una vintena d’arbres situats en jardins públics i privats. 

I entre mig de les pàgines d’aquest volum, com un vell tresor, les fotos dels arbres monumentals que l’enginyer valencià Rafael Janini va fer just ara fa un segle per al seu llibre Algunos árboles y arbustos viejos de la Provincia de Valencia

Amb fruits com aquests, només es pot desitjar que no defallesquen els esforços ni s’acaben els recursos per a tirar endavant projectes de recerca i de divulgació de tant d’interès i rellevància.

Nel·lo Pellisser. Professor de Comunicació Audiovisual (UV) y exreporter de Medi Ambient (RTVV) 
© Mètode 82, Estiu 2014.

 

El “sistema Ciprés” de barreras cortafuegos: selvicultura preventiva
Bernabé Moya, José Vicente Moya i Paolo Raddiu (eds.)
Imelsa, Diputació de València. València, 2013.
264 pàgines.

 

89b-82Monumental Trees and Mature Forests Threatened in The Mediterranean Landscapes
Bernabé Moya i José Vicente Moya (eds.)
Imelsa, Diputació de València. València, 2013.
399 pàgines. 

 

 

«En els darrers trenta anys els incendis a Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia han afectat una superfície de 475.000 hectàrees per any, l’1% de la superfície forestal dels cinc països»

© Mètode 2014 - 82. Encontres - Estiu 2014

Reportero del programa Medi ambient de Punt 2 (TVV) y profesor de Comunicación Audiovisual de la Universitat de València.