Sempre he pensat que l’excés d’informació és tòxic. I si avui dia hi ha un tema del qual hem d’aguantar un bombardeig constant d’alarmes, denúncies, proclames… és el canvi climàtic. No sé si es fa precisament perquè el ciutadà quedi aclaparat i perdi l’interès… suposo que no, perquè no crec en les conspiracions, però ho sembla! Més aviat penso que les notícies es donen així de simples, sense cap reflexió, perquè és el més fàcil per al periodista. I si les informacions es donen sense cap anàlisi, més aviat «desinformen» i en tot cas no ajuden a crear opinió, de manera que aconsegueixen que la reacció lògica del lector sigui la d’enuig o la del «ja s’ho faran».
Què hem de fer, doncs, davant d’aquest allau de simplicitats contradictòries? Deixar d’informar-nos? Deixar de llegir? No pas! Seria el que voldrien alguns. El que hem de fer és seleccionar bé allò que llegim. No fer cas de l’opinió de qualsevol, sinó de les anàlisis que facin els experts. I precisament això és aquest llibre: una anàlisi brillant feta per un expert. Si sentiu que Ramon Folch comenta que el Barça guanyarà la lliga, no cal que li feu cas. Però si sentiu que diu «El canvi climàtic és una discreta qüestió ecològica, un considerable problema ambiental i un trasbals socioeconòmic molt seriós», sí que cal. Sap del que parla.
L’estratègia que utilitza en el llibre és mantenir el fil del discurs a través de correus electrònics entre diversos interlocutors, els quals fan les preguntes escaients que es faria l’home del carrer: de què va exactament el canvi climàtic? Com m’afectarà? Què hi puc fer?… i les respostes es troben en els documents adjunts als e-mails. Hi ha, doncs, dos llibres dins d’aquest llibre, amb sengles estils explicatius. Seguint la narració, el lector va esbrinant no diré la veritat (això qui ho necessiti ho ha de buscar a les religions), sinó els fets comprovats, les conseqüències reals i les previsions més versemblants.
Pels qui el coneguin, només dient l’autor, n’hi ha prou. És un cien-tífic rigorós que escriu molt bé i un divulgador de primer ordre, i en aquest tema encara més perquè és protagonista directe o indirecte de la història que explica. I s’expressa amb tots els matisos, però sense ambigüitats i, és molt d’agrair, sense un llenguatge políticament correcte. En fi, heu de llegir el llibre, però com que no és una novel·la, us avanço el final: «El canvi climàtic és un fenomen científicament provat, de mitigació incerta i de correcció tan dificultosa com indefugible».
