Subliminal
How Your Unconscious Mind Rules Your Behavior
Leonard Mlodinow
Random House. Nova York, 2013. 260 pàgines.
Entre els diversos plaers que proporciona una passejada pels campus universitaris que envolten Boston es troba, sense cap mena de dubte, l’obligada visita a alguna de les seues llibreries emblemàtiques. Entre elles, The Coop, que, com el seu nom indica, és una cooperativa, fundada el 1882 per un grup d’estudiants i que actualment és una xarxa de llibreries que ofereixen llibres i objectes de la Universitat de Harvard i de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, més conegut com MIT.
El novembre passat, vaig tindre la sort de participar al MIT al concurs de biologia sintètica iGEM –això donaria per a una ressenya massa llarga, de manera que deixem-ho aquí–. En la nostra atapeïda agenda, vam fer un buit, però, per visitar The Coop. Mentre els nostres estudiants es dispersaven, fascinats, jo vaig centrar-me en la planta baixa, on hi ha alguns dels títols més genèrics o més venuts. Un dels primers que va passar per les meues mans és el que ens ocupa en aquesta ressenya; un dels millors llibres de divulgació científica que he llegit i un autèntic regal directament importat de la meca de la ciència i la tecnologia.
Subliminal és un llibre meritori, perquè tracta d’un tema amb mala fama entre els psicòlegs i neurobiòlegs: l’inconscient. Breument, el problema és Freud. La seua famosa aproximació a la ment humana no va tindre, com és ben sabut, una bastida científica ni mínimament ferma. Les hipòtesis de Freud sobre com funciona el nostre cervell han quedat, per tant, molt malmeses pel temps i l’avanç imparable del coneixement científic. Per això, la base de les seues teories –l’existència de diferents nivells de consciència, amb l’inconscient amb un paper cabdal– ha estat menyspreada pels científics durant dècades. L’evidència científica, però, ha fet renàixer l’interès per l’inconscient, que Leonard Mlodinow sàviament bateja com coneixement subliminal, per evitar ferir susceptibilitats. Però realment existeix això que en diuen percepció inconscient o subliminal? Sense cap mena de dubte, sí. El principal mèrit del llibre, junt amb el llenguatge clar i el seu ritme, és el recull sistemàtic de proves empíriques que ho demostren. El missatge del llibre es pot resumir dient que fem moltes coses per motius que se’ns escapen. Això no vol dir que siga un procés màgic, sinó que assimilem estímuls sense ser-ne conscients. Per exemple, en un experiment que degué ser més que divertit, diversos joves francesos ben plantats demanaven el número de telèfon a les xiques que anaven trobant-se pel carrer. L’experiment estava en realitat dividit en dos grups: en uns casos, els agosarats joves només es dirigien a les dones verbalment. En l’altre grup, empraven exactament les mateixes frases, però combinant-les amb un lleuger toc al muscle fet amb la mà. El resultat és que el nombre de xiques que acceptaven la proposta i donaven el seu número de mòbil al jove entre el grup de noies que havien estat tocades era el doble que en el grup de noies a les quals no se les havia tocat. Un detall: quan se’ls va informar de l’experiment, la immensa majoria de les noies que havien estat tocades no ho recordava en absolut. És a dir, hi ha un efecte en ser tocat, però no és conscient. A banda d’aquest i de desenes més de casos interessants que es descriuen al llibre, tots podem trobar al nostre dia a dia exemples de percepció subliminal.
A mi em passa sovint quan cerco alguna cosa, per exemple l’aparell aquell per pelar pastanagues, d’entre l’atapeït calaix dels coberts. Sovint sé que hi és, però encara no l’he vist. Una ullada rapidíssima ha fet que en una fracció de segon un dels meus ulls haja captat la imatge del pelador de carlotes, però no prou de temps per ser gestionada conscientment. La sensació de saber que hi és i que és qüestió de temps trobar-lo és ben curiosa.
Mentre escric aquestes línies tinc el llibre damunt la taula. Amb un cridaner color verd, la portada reprodueix amb grans lletres negres el subtítol de l’obra: «Com la teua ment inconscient dirigeix el teu comportament». A la contracoberta, comentaris elogiosos de Los Angeles Times, Scientific American, The Oregonian i The Economist, entre altres. Potser aquestes crítiques suggeridores –«fascinating, hugely entertaining, cocktail party anecdotes»– van fer que em decantés per comprar-lo, aquell matí plujós a Harvard. Però potser no va ser això, perquè ara que el miro de gairó m’adono que el llibre, fidel al seu esperit, té unes enormes lletres sobreimpreses amb alguna tècnica misteriosa, i que només es llegeixen des d’un cert angle. Si em faig enrere i em separo una mica del teclat, el missatge subliminal «Buy! Buy! Buy!» es materialitza, ara sí, clarament.
