|
Abans de parlar d’aquest llibre ho hem de fer del camp científic en què s’emmarca: la biologia sintètica. Aquest és un camp al bell mig de l’enginyeria i la biologia que té com a objectiu fer més fàcil la biotecnologia, amb l’ajut de l’enginyeria. En altres paraules, es tracta de prendre’s literalment allò d’enginyeria genètica, i tractar l’ADN com si d’una peça més de construcció es tractara. De fet, el vocabulari sintètic n’és ple, de termes rescatats de l’enginyeria: circuit, dispositiu, sistema, biomaó (biobrick)… Actualment, la biologia sintètica és un camp en ebullició, on les fites científiques i les acalorades discussions entre les diferents visions se succeeixen a un ritme trepidant en les revistes especialitzades. Però, evidentment, una ciència l’objectiu últim de la qual és crear vida no està exempta de reptes ètics, socials i legals. I també estètics, que és el que aquí ens ocupa. Synthetic Aesthetics és un llibre estrany, diferent, críptic. La dificultat a trobar-li un sentit contrasta amb la cura de l’edició, la bellesa de les fotografies, la modernitat de la composició. Se suposa que és un llibre dedicat al públic general, però qui escriu aquesta ressenya es dedica a la biologia sintètica i –potser per això mateix– no entén ni tan sols el subtítol del llibre, «investigant els dissenys de la biologia sintètica en la natura». El que hi ha en aquestes pàgines d’un bonic format quasi quadrat és una barreja d’experiments artístics i científics relacionats amb la biologia sintètica, combinats amb uns quants capítols que exploren aspectes fonamentals de la disciplina, com ara el concepte de disseny, així com les aplica-cions més espectaculars de la bioinspiració. Carn sintètica, edificis que semblen òrgans, jaquetes fetes amb secrecions bacterianes, mobles fets amb microorganismes, formatges elaborats amb els bacteris del peus o les aixelles… El llibre és finalment un bestiari extraordinari on tenen cabuda tot tipus d’experiments cientificoartístics en l’àmbit de la biotecnologia. Aquest és, al meu parer, el punt fort del llibre, el d’arreplegar un ventall variat, heterodox i provocador de fetes, activitats o performances on allò viu n’és a la base. Perquè és en realitat la biotecnologia el tema que aquí es tracta, més que no la biologia sintètica. I aquest és potser el punt dèbil del llibre, una certa indefinició sobre l’objectiu de tot plegat, donat que, amb una primera ullada, l’obra sembla un intent ben seriós d’apropar la biologia sintètica al gran públic. Doncs no. En el marc d’un (altre) llibre sobre biologia sintètica que estem preparant el company Juli Peretó i jo, vaig posar-me en contacte amb Pablo Schyfter, un dels autors del llibre, per explicar-li el nostre interès en el seu treball i demanar-li permís per reproduir una imatge dels famosos formatges d’aixella. El seu correu de resposta començava amb un amable «Estimat Manel, crec que no has entès res del nostre projecte». Arribats aquí, serà, doncs, millor acabar aquesta ressenya amb la definició que en fa el mateix Schyfter sobre l’objectiu de Synthetic Aesthetics: «reflexionar críticament sobre biologia sintètica». Reflexionem, doncs. Manel Porcar. Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV). |
Synthetic Aesthetics
«Una ciència l’objectiu últim de la qual és crear vida, no està exempta de reptes ètics, socials i legals. I també estètics, que és el que aquí ens ocupa»
|
