|
L’interès en el medi ambient ha anat creixent en les quatre últimes dècades fins a consolidar-se com una de les branques de la comunicació de la ciència que més interès i controvèrsia desperten en el públic, especialment aquelles relacionades amb el canvi climàtic, el debat nuclear o els desastres naturals, per posar tres exemples de gran cobertura mediàtica. Paral·lelament a aquesta creixent presència als mitjans, la comunicació ambiental ha ocupat també un espai d’importància dins de la investigació en comunicació de la ciència. Malgrat això, les propostes editorials sobre la comunicació del medi ambient en la nostra llengua són encara escasses, en contrast amb la bibliografia en anglès. Una de les últimes novetats en aquest camp és Talking Green, que reuneix quinze experts en comunicació ambiental, entre investigadors i professionals de la comunicació, per analitzar els principals obstacles actuals per a la defensa del medi ambient. Entre els autors, trobem noms com el del professor Matthew C. Nisbet. Del seu treball va parlar un editorial de la revista Nature el 2011 per assegurar que era de «lectura imprescindible per a qualsevol que tinguera interès en el debat sobre el canvi climàtic». No obstant, el canvi climàtic no és el tema del present llibre. Tal i com assenyalen els editors en la introducció, aquesta col·lecció d’articles està inspirada en un assaig de 2008 de Tom Cromptom, director de campanyes de conscienciació ambiental de WWF al Regne Unit. En aquest text, que obre el present llibre, Cromptom analitzava els reptes, encerts i errades de la comunicació ambiental a l’hora d’aconseguir un canvi en el comportament dels ciutadans. Partint d’aquest text, els diferents articles que han recollit els editors se centren en l’ús i la recepció del missatge «verd» o ambiental, des de la perspectiva de l’eficàcia del missatge, però també de l’ètica. La consolidació del missatge ambientalista en la societat ha donat com a resultat l’ús en fals de la terminologia ecologista i conservacionista per part de les empreses a l’hora de vendre els seus productes. Però al mateix temps, les organitzacions ecologistes han aprés a utilitzar també les mateixes eines de propaganda i màrqueting per fer arribar el seu missatge a la societat. A través dels diferents capítols, el llibre va desgranant algunes de les qüestions a debat avui dia en el camp de la comunicació del medi ambient: la utilització de la natura en els anuncis, les campanyes de conscienciació dirigides als ciutadans, com rep el públic els missatges ambientals… Des de la perspectiva de la defensa del medi ambient, i prenent com a premissa la necessitat d’un canvi en el comportament de la societat, el «dret a saber» es presenta com a fonamental. Un llibre destinat a un públic interessat en la comunicació de la ciència i del medi ambient, que aprofundeix en les relacions entre científics, societat i mitjans de comunicació i que ens ajudarà a descobrir un altre vessant de la comunicació «verda». Anna Mateu. Revista Mètode (UV). |
Talking Green
|
