|
Com podem mantenir els avenços de la tecnologia mèdica quan aquesta mateixa tecnologia amenaça la viabilitat del nostre sistema de salut? Aquest és el dilema que Daniel Callahan dissecciona al seu llibre.Una obra escrita pensant en el sistema sanitari nord-americà, però amb moltes reflexions aplicables al nostre entorn. Algunes dades: als Estats Units l’increment anual dels costos sanitaris és d’un 7% anual. Al voltant d’un 50% de la despesa és atribuïble a les noves tecnologies o a un ús més generalitzat de tecnologies velles. El 2007 la despesa sanitària representava un 16,3% del PIB, i està previst que arribi al 19,5% el 2017. A Europa aquesta xifra voreja el 10%, amb un creixement anual del 3%. Si bé hi ha altres causes dels increments de costos, Callahan es fixa en la tecnologia perquè, des del seu punt de vista, n’és alhora causa i efecte. La tecnologia augmenta la despesa perquè tots ens hem acostumat a comptar-hi: si no ens fan prou proves considerem que no ens han tractat prou bé, i si no ens han donat el tractament més modern no llencem la tovallola. D’altra banda, la tecnologia permet allargar situacions que, en altres temps, eren inabordables. La tecnologia resol el problema de la mala salut i el trasllada al problema del cost dels tractaments crònics. Callahan és fundador del Hastings Center, una organització de referència en bioètica, i la seva aproximació és utilitària. A base de comparar els efectes de combinar la competència i la regulació arriba a la conclusió que cal tendir a la regulació, perquè la competència no comporta una reducció dels costos allà on s’ha posat en pràctica. La recepta de Callahan es basa a redefinir el que considerem una necessitat mèdica, i prendre com a referència el bé social en lloc del bé individual. Generalment, les crides al bé social solen anar seguides de mesures polítiques, diguem-ne, impopulars. El tabú que Callahan traspassa és el de posar preu al cost d’allargar la vida de les persones. El concepte de QALY (Quality Adjusted Life Years) permet comparar fins a quin punt una intervenció representa un benefici social, en funció dels anys que una persona tindria per viure amb una qualitat acceptable. Amb aquesta referència Callahan proposa restringir les intervencions amb beneficis marginals, especialment al final de la vida, i concentrar els recursos durant els primers anys. Callahan proposa reforçar la política de prevenció i bons hàbits des de la infantesa. Estem disposats a posar sobre la taula el debat sobre l’assignació de recursos sanitaris, especialment pel que fa a la tecnologia? Aquest llibre és un bon punt de partida per situar els termes del problema. Jesús Purroy. Director de recerca i innovació. Parc Científic de Barcelona. |
Taming the Beloved Beast. How Medical Technology Costs Are Destroying Our Health Care System. Daniel Callahan Princeton University Press. Princeton, 2010. 288 pàgines. |
