«The Improving State of the World», d’Indur M. Goklany

133b-55

The Improving State of the World: Why We’re Living Longer, Healthier, More Comfortable Lives on a Cleaner Planet. Indur M. Goklany. Cato Institute, Washington, D.C., 2007. 530 pàgines.

Solíem dir que un pessimista era un optimista ben informat. Potser caldrà replantejar aquest adagi, si més no pel que fa a l’estat del planeta i les seves perspectives de futur. Indur Goklany és optimista, i el seu llibre vessa informació. I no qualsevol mena d’in­formació: les dades que analitza provenen d’orga­nismes i institucions perfectament fiables.

La saviesa convencional diu que l’impacte ambiental és un producte de la població, la riquesa i la tecnologia, que es multipliquen entre elles i ens duen a la catàstrofe. Els seguidors de Malthus han intentat reduir la població. Altres han intentat limitar la riquesa (o el consum, que si fa no fa és el mateix). No costa gaire trobar gent que intenta frenar l’avenç de la tecnologia.

Goklany analitza l’efecte d’a­quests factors, i arriba a una conclusió molt diferent: si bé la població és un factor inevitable d’impacte, tant la riquesa com la tecnologia són part de la solució, no del problema. L’abaratiment de la tecnologia permet als països en desenvolupament escurçar el cicle del progrés, i assolir nivells de benestar que els països desenvolupats no van assolir fins que no van tenir molta més riquesa. Tots els indicadors de benestar mostren un comportament comparable: l’esperança de vida, el treball infantil, els anys d’educació milloren quan augmenta la riquesa i progressa la tecnologia.

Potser per la meva formació professional trobo especialment il·lustratiu el capítol sobre les promeses i els perills de l’agricultura biotecnològica. Goklany demostra que no cal ser enginyer agrònom ni biòleg molecular per entendre i explicar amb precisió i claredat els elements bàsics d’aquesta tecnologia, les seves aplicacions i les seves limitacions. Els oponents a aquesta tecnologia tindrien dificultats per rebatre les dades que es presenten en aquest capítol.

Goklany presenta molts exemples de la manera com la tecnologia incideix positivament en la salut i el medi ambient. Per exemple, als països industrialitzats la millora de la tecnologia ha permès la reforestació i l’augment de les àrees protegides. La mortalitat per malària a Sud-àfrica va paral·lela a l’aplicació i la prohibició del DDT: va disminuir amb la introducció d’aquest producte i va pujar quan es va prohibir. Quan se’n va tornar a autoritzar l’ús domèstic el nombre de morts va tornar a baixar.

La conclusió de Goklany és que el progrés tecnològic i el des­envolupament econòmic són imprescindibles per al benestar de la humanitat. Aquest és un llibre provocador en el millor sentit de la paraula: impulsa el lector a pensar fora dels esquemes habituals.
A mi, per exemple, m’ha quedat clar que, si els minuts que cada telenotícies dedica al canvi climàtic els dediqués a parlar de la gent que mor de malària o diarrea, la humanitat en sortiria molt beneficiada.

© Mètode 2011 - 55. Gen, ètica i estètica - Tardor 2007
Biòleg i escriptor (Barcelona).