Quan li van preguntar a Margaret Mead quin era el primer signe de civilització a les poblacions d’homínids, va respondre que un fòssil de fèmur cicatritzat, indici evident de cooperació. L’antropòloga va concloure que una fractura de tal magnitud hagués significat la mort de l’individu tret que aquest hagués rebut l’auxili i el suport d’altres. Sens dubte, la nostra capacitat per a cooperar va contribuir a la nostra supervivència, però no només això: també va impulsar la prosperitat de les societats i va donar forma al món que coneixem avui dia. La democràcia, la investigació científica o Internet són només alguns exemples de grans èxits de la humanitat que no haurien estat possibles sense l’acció col·lectiva de grans grups de persones. La història del món és una història de cooperació.
On emergeix la cooperació per primera vegada? Probablement, la família és el primer nucli cooperatiu, on els progenitors decideixen invertir els seus esforços conjuntament per a cuidar la descendència. Des d’aquí, la xarxa cooperativa es va estendre a altres individus amb menys grau de parentiu, a amics i fins i tot a desconeguts complets. Aquesta tendència als actes cooperatius no és un prodigi exclusivament humà: al llarg del llibre es visiten altres espècies del regne animal que també són grans cooperadors com els suricates, les formigues o els peixos netejadors.
The social instinct ofereix una història integral sobre la nostra habilitat per a cooperar, posant èmfasi en els ambients del nostre passat evolutiu que van propiciar l’aparició d’aquestes solucions de grup. Tot i que pugui semblar complexa, l’explicació que es dona de la cooperació no només encaixa harmoniosament amb els postulats de la teoria del gen egoista de Richard Dawkins, sinó que l’enriqueix amb una perspectiva que la dota de profunditat social. No és possible explicar la cooperació com un acte espontani i merament generós. El nepotisme i la corrupció també són actes cooperatius encara que les seves conseqüències no siguin beneficioses per a la majoria de la societat. Contractar un familiar o un amic per a un lloc a la nostra empresa és un acte cooperatiu. En aquest cas, la distinció entre cooperació i competició dependrà de la perspectiva que hom prengui. De fet, la cooperació consisteix habitualment a reunir esforços justament per a millorar la posició en relació amb altres individus. L’autora del llibre s’allunya de qualsevol mena de visió romàntica per analitzar minuciosament la cooperació com una estratègia més sofisticada del que pugui semblar en principi. La reputació, per exemple, funciona com una garantia social que indica la probabilitat que una interacció amb un individu tingui un resultat just i recíproc.
En definitiva, aquest llibre ens demostra que la cooperació és un tret que ha marcat el nostre rumb com a espècie. Nichola Raihani va més enllà i anticipa que la nostra capacitat de cooperació tindrà un paper determinant per al nostre futur. Com serà possible fer front al repte imminent de la crisi climàtica si no és amb un esforç de cooperació? The social instinct és una lectura inspiradora que, posant el focus a la nostra faceta més humana, ens fa veure el futur amb més optimisme.