Tortugas del mundo
Franck Bonin, Bernar Deveaux i Alain Dupré
Lynx Edicions. Bellaterra, Barcelona, 2008. 416 pàgines.
Som davant dos llibres que comparteixen la característica d’ésser naturalistes, però alhora presenten diferències notables. El primer és una d’aquestes obres que hom espera en candeletes per la senzilla raó que és exhaustiu, és a dir, que inclou totes les espècies de tortugues i, a més, sense limitar-se a una àrea geogràfica, sinó que engloba les de tot el món. Per tant, hom podria dir: si ets una tortuga, estàs en el llibre! El segon, en canvi, com indiquen el títol i subtítol, ens farà un recorregut pels santuaris on es refugia la fauna i flora que sobreviu al vell continent.
Actualment, les 8.740 espècies conegudes de la classe dels rèptils es divideixen en quatre ordres: els escamosos (Squamata), les tortugues (Testudines), els cocodrils (Crocodylia) i els tuatares (Rhynchocephalia). Les nostres protagonistes són lluny de l’ordre principal –el primer, que conté el 96% del total de rèptils–, però tampoc és tan minoritari com el dels cocodrils (23 espècies), ni encara menys simbòlic com el de les rares tuatares, que només manté un parell d’espècies supervivents. En efecte, hi ha al voltant de 310-320 espècies (segons els autors) de tortugues conegudes al llarg del planeta, i el llibre que comentem, és clar, les conté totes, considerant-ne 316.
Hi trobarem una àmplia descripció de les característiques morfològiques de cadascuna, amb les quals podrem determinar la major part d’exemplars que necessitem. Les més de 410 fotografies ajuden en força casos, per bé que no cobreixen ni de molt la notable variabilitat que presenten no poques espècies, sobretot les que posseeixen diverses subespècies. Així mateix, els mapes de distribució també serveixen per a descartar les tortugues semblants però que no viuen on s’ha localitzat l’exemplar. Tanmateix, en aquest sentit cal tenir en compte les espècies invasores, fenomen que avui dia, per desgràcia, creix acceleradament.
S’assenyalen, igualment, els hàbitats típics de l’espècie i altres aspectes ecològics, com també el comportament i l’estat actual de les poblacions, és a dir, les necessitats de conservació. Val a dir que hi ha nombroses tortugues en greu perill de desaparèixer i, de fet, algunes ja s’han extingit.
També es donen informacions complementàries que poden resultar útils, però es troba a faltar la longevitat –encara que fos aproximada– i una millor assignació d’alguns noms comuns en castellà, així com una estructura, ordenació i compartimentació de la informació que conté cada fitxa, el que facilitaria molt la localització de cada aspecte. Finalment, val a dir que la traducció (l’obra original és en francès: Toutes les tortues du monde) és bona i la revisió (feta per R. Mascort, A. Bertolero i J. Donoyan) evita que apareguin els errors típics dels llibres traduïts sense revisar per experts.
El segon llibre (Parques y reservas de Europa) és un llibre de viatges, però una mica especial. En efecte, hi trobarem la descripció de 87 parcs naturals i reserves del nostre estimat i malmès continent. Ens permetrà comprovar que, malgrat tot, encara queden racons meravellosos que ens transportaran al passat per comprendre com era l’Europa natural que un dia va existir quan l’home la va començar a colonitzar ara fa una pila de milers d’anys.
De cada lloc s’indica el tipus d’hàbitat, l’extensió, la flora i fauna més destacada que hi viu, l’allotjament i forma de contactar (telèfon, correu electrònic i web), els llocs on trobar més informació i l’època de visita més adequada. També hi ha altres observacions i consells que us resultaran força útils. Els 135 mapes ajuden a fer la ruta i les 228 fotografies a decidir quins són els llocs que més s’avenen amb els vostres gustos i interessos. Ah, i no us perdeu l’extensa introducció –de 70 pàgines– que recull els tipus d’hàbitats que hi ha i que indica les generalitats, el clima, els tipus de sòl, la vegetació, els animals, etc. de cadascun. Al final assenyala els parcs i reserves que contenen aquell hàbitat.
Convé tenir el llibre des de molt abans de fer el viatge perquè la seva utilitat comença des del moment en què planifiquem la ruta. El format i la concisió el fan adequat per portar-lo a sobre en tot moment: tant des del cotxe estant com quan passegem pels suggestius indrets que descriu. Així podrem anar interpretant alhora que gaudim dels paisatges i dels éssers vius que hi veiem.
En resum, la primera obra és una enciclopèdia de referència –guia de camp si estem disposats a carregar el pes– que permet «saber de quina tortuga estem parlant» sigui quina sigui i vingui d’on vingui, mentre que la segona ve a ser la «guia Michelin» dels nostres naturalistes, perquè ens farà rememorar la genuïna vella Europa i també deixar de ser quemacus, això és: després de dir «Oh, que maco», podrem anar més enllà i saber una mica més del que estem admirant.
